El que em dic pel meu 22'e aniversari a Londres

Un relat de: bombetadellum
He comensat a escriure i no se ni que vull dir,
que em disculpen els accents, els apostrofs i les Miss dieresis, pero utilitze un benvoulgut ordinador angles.
Pero estava aci i dic jo:
perque tinc aquesta constant necessitat de dir tot allo que sent?
perque m'ho dic per a mi?
que diuen que aixo si que n'es passio si!
Deu ser que soc massa passional i aixo ja se que tambe vol dir irracional,
i que aci la gent es dallo mes estranya: asensuals, racionals, nomes mirant pels diners i per ells mateixos.
Maleits selfish de merda!
Mira que Jo que n'intente, d'in between del Big Bang, del London Eye i del Sunday Brunch,
ser selfish i racional i ben educada!.
Jo trobe que sempre sere maleducada
Jo trobe que mai fare res be
Jo trobe que sere una sorra putona i que
Jo trobe que feo, malo y jodidamente caro
MArketing is everything darling...
No res!
Que diuen que el meu futur sera impressionant.
Com els preus aci.
I que el meu nivell d'angles must be dallo mes total.
I jo dic que sen vagen tots junts a fer la ma!
Que no se nadonen que estic aprenent a viure
Que jo sere allo que vulga ser,
sempre amb la cara ben alta,
amb el cor ben obert
i agraida de poderho contar
i agraida de poder millorar
i agraida de poder superar
i agraida de saber lluitar
i agraida daprendre a estimar cada dia aquella gent que abans no veia
He comesat a escriure i trobe que allo que magradaria dir
es que estime tot allo que mensenya a estimar
sempre aprenent duna manera diferent
No sabeu com collons dagraida estic
d-haver nascut dona, de classe baixa i nacio oprimida
i el terbol atzur de ser 700 mil vegaes fuckin; R E B E L
I si no tha agradat llegirme amb aquesta gramatica, lexica i (ortografia que no pots veure) que et donen,
Entesus baby?
OK THEN
El que deia es
que escric com puc,
que tu no saps res,
no saps ni tan sols els meus mitjans,
El merit esta en com saconsegueixen les coses exitosament sense mitjans
I jo no ne tingut massa daquestos mitjans,
pero si de merit,
perque era el merit o la mort
que aixi es la vida,
I jo no hi ha res que mestime mes que la vida,
I allo que mes sestima es allo que ens duu la mort.
I es que la vida es una putada si ho penses be.
Anyways,
el que volia dir es
que l[educacio esta al carrer
i que em passe pel folre tots els vostres Harvards graduats junts
Perque els diners van i venen
com la vida, com l'amor, com els calvaris.
I que, com ja sabem, qualsevol nit pot sortir el sol.

Des de Londres, a 2 de desembre,
a, un dia daniversari,
i de bogeria mental probablement tambe,
molts Regards Benvolguts i Benvolgudes,
Passeu passeu que casa meva es casa vostra
Que algu va dir que mocupara abans de mi per poderme ocupar de tots vosaltres despres



P.S He deixat algunes errades tipografiques perque es el que passa i el que sol passar, escriviu la vostra resposta lliurement. M'agradaria que aso fos una conversa amb el vostre propi jo, be siga enfadats, enamorats, violents, maleducats, lovely or stupid, el que siga! Escriu, Escriu, Escriu... Tots al paper!

Comentaris

  • un poema amb llibertat [Ofensiu]
    rafamolero | 01-01-2015 | Valoració: 9

    i té una particularitat molt bona, es estupend llegir poemes com aquest, És sens dubte un poema amb tota la integritat que exposes... profunds sentiments propis de la teua inteligència i del teu caràcter. Així i tot que té com dius la falta de accents i altres faltes està molt bé. Felicitats de Rafael Molero

  • Moltes felicitats, bombeta![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-12-2014 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, primer pel teu aniversari, després pel teu escrit i finalment per la forma del teu escrit. Felicitats, felicitats i felicitats! Jo també vaig viure els 22 anys a Londres i et puc comprendre. Però cada món és de cadascú i la transmissió que ens has fet del teu món és increïble. Sincera, clara, directa, llatina, llevantina, llevantinada i més. Un poemàs ple de vida,sang i orxata per les venes despentinades. escriu-nos sovint i fes-nos veure el teu món! Una abraçada ben forta i, repeteixo, moltes felicitats!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol