Habitant l'horitzó

Un relat de: bombetadellum

Fórem l'ocell:
marea i desgavell
en un vol tan alt i clar
un dia com hui
ara fa anys.

Sargantana impura
d'infusió verda
de la vostra terra.
Dúieu la cirera
als dos llavis
d'un bes meu
molt ben cosida.

Ara ja quan el cel cau
com un tel roig
quan cau la nit
com un vel de mel
surt la Lluna fadada
i em pregunta per vós
i el recorda nu
i li vol el millor.

Company,
li dóne ara
el sucre i la sal.
Té, guarde-ho en el bagul
forjat a foc
tal i com èrem
i recorde'm i estime'm
tal i com jo l'estime ara,
sempre habitant l'horitzó.

18 / 04 / 2012

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-12-2018 | Valoració: 10

    Un gran poema, ple de sentiments molts profunds i amb molta qualitat.
    Em pose a llegir-ho i em resona en el cor.
    M'ha agradat moltíssim.
    A mi, també m'encanta Miquel Martí i Pol, tinc una antologia d'ell i m'ho he llegit tot el llibre.
    Una abraçada....
    Perla de Vellut
    Fins demà. I t'esperi en la meua pàgina... m'alegraries...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol