Lluna llunera

Un relat de: bombetadellum
Lluna llunera,
minvant minvant,
ja lluna nova.
Fugaç, plena de llum
ni melosa
ni dolcenca.
Lluna lluerna meua
creixent creixent,
Flor de la parra i
del taronger.
Lluna llunària,
valenciana
es gronxa al cel.
Lluna lluerna llunera,
esta nit es solta la cabellera...

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-01-2019 | Valoració: 10

    Quin poema inspirat en la lluna, que té una estil molt bo i amb molta qualitat. Quina tendresa de lluna que minvant enamora.
    La meua enhorabona, bombetadellum.
    M'agrada el teu seudònim.
    Una salutació dolça...
    Perla de Vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol