Cercador

Llista categories

D'estes falles...

Un relat de: bombetadellum

D'estes falles
sempre em perdurarà
el meu canvi d'opinió vers elles.
Vestia la meua germana de fallera,
li feia el huit,
li posava la peineta,
els rodets
i en acabat, la mantilla.
Com sempre,
tota la família alterada vestint-la
feia que ens n'anàrem passeig de Gandia avall
amb ella tota enfurida i bramant.
D'estes falles
sempre em recordaré
un poquet assetjada
per dos ulls negres
vestits de música alegre.
D'estes falles
sempre recordaré
que m'encanten els vestits
i no hi puc fer res.
D'estes falles
sempre retindré
el meu esperit crític.
D'estes falles
he vist per primera vegada
totes les coses positives.
D'estes falles,
entre anèmia i costipat
eixia el sol radiant
mentre els teus dos ulls i tu
se m'allunyaveu
i la música
ja em sonava escatològica.
D'estes falles
un ram roig.
D'estes falles
por als coets.
D'estes falles
quan l'ofrena acabava
i les dones
deien que es portava el marró
del vestit de la meua germana
i jo li ho deia i ella somreia.
D'estes falles,
els nens petits i la seua il·lusió.
D'estes falles,
què voleu?
que em faig tan vella i tan jove alhora...

Comentaris

Afegir comentari

Les falles son precioses[Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 29-12-2018 | Valoració: 10
Precioses i molt boniques en l'ambient i en el seu colorit.
Un poema o més bé, un poemàs, que lluixen les teus paraules per a les falles i per a el seu conjunt que són molt tradicionals.
M'encanta com ho descrius amb molta fantasia i molt original.
Una abraçada i espere que t'enrecordes de mi, doncs sóc... Rafael
Perla de Vellut (actualment)
ostres!!!..m'encanta!!![Ofensiu]
teresa serramia | 21-03-2012
de veres..., bombetadellum..
El trobo molt original, fresc, com una alenada de primavera., de veres!!!
Molt modern. Viu, dinàmic.., sorprenent!!
Tots els focs de les teves falles, m'entren pels ulls fins al fons del cor i m'omplen d'optimistme.., gràcies!!!!

l´Autor

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

19765 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits

Biografia:

Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.

Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.

Miquel Martí i Pol

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >