Breus dèries diàries

Un relat de: bombetadellum

Quan vint-i-sis paraules més endavant llija la següent pregunta no podrà negar que mai se l'ha preguntada. Aquesta és la gran pregunta, la del gran dubte existencial: l'amor realment existeix o és una fàbula?

Potser amb l'amor va ocórrer el que sempre he pensat que va passar amb la Bíblia i amb les altres religions o escriptures sagrades ( sense voler ofendre als creients i amb tot el respecte vers ells ). La meua absurda teoria per a passar l'estona és ben simple: algú a mode de conte o narració, les va inventar amb tal força, amb tal convenciment, que les ha fetes creure als altres devots. Per això, les altres persones creients les viuen, les senten úniques i especials. Fins i tot, hi troben la solució als seus problemes, la salvació de la vida, no tenen dubtes existencials. I, per què no amb l'amor? al capdavall, té la mateixa intensitat de fàbula, té elements màgics, soluciona problemes fàcilment i també ens fa sacrificar-nos, esmicolar-nos a poc a poc.
No cal anar més enllà, malgrat que tothom observa que amb l'amor -el de les parelles, el sexual- no ocorre el mateix que amb la fàbula de la religió. No perdura tant, no és tan eficaç, no ens garanteix res segur ni ens fa sentir millors persones.

Per què no? potser és que aquesta història mai es podrà acabar d'escriure precisament pel grau d'indescriptibilitat que posseix perquè està lliure de cap dogmatisme, perquè no sap ser demagoga amb la veritat.
Per què no? potser és que allò en comú entre les religions i l'amor encara ningú ho ha intentat posar en marxa. Us deixe escrita deu paraules exactament més endavant la clau per trobar l'amor: creure-nos-el.



Comentaris

  • Tan sols...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-01-2012 | Valoració: 10

    ...cal trobar la persona que et complementi. L'amor sexual segurament més tard o més d'hora pot acabar-se, però hi ha una altra cosa més important i que pot durar tota la vida...l'amistad...

    PENDÍS

    ...
    Tot és la urgent necessitat de dir
    que res no muda i tot és diferent,
    que un simple gest, prou repetit i breu,
    pot desvetllar la fúria de viure
    i el món sencer tornarà a ser de vidre

    Miquel Martí i Pol


    Mercés per els teus comentaris. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

15815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol