Wanda i Sue

La Wanda és anglesa, i la seva pell blanca i pigada que ara es tenyeix de rosat de trenta-dos graus a l'ombra i excessos solars, també ho és. I els seus ulls blaus d'hora del té, són britànics sobre el nas que sovint olora els aristocràtics moviments del Tàmesi, o les altives emissions dels tubs de fuita dels taxis londinencs. Els seus cabells llisos i rossos són anglesos, i la roba que cobreix, sense cap mena de sentit del ridícul, les seves sòlides carns esculpides a base de púdings i pastes seques. Aquesta roba s'erigeix en l'uniforme estiuenc adient per exposar a la inclemència del sol aquesta blancor custodiada per la boira i la grisor, per envermellir-la salvatgement.
L'amiga de la Wanda, la Sue, és tan anglesa com ella, i juntes, estiuegen i fantasiegen cada cop que seuen a la terrassa d'un bar o d'un cafè, fantasiegen amb la possibilitat d'un encontre intens i espontani amb algun ardent llatí de pell bruna, potser un jove atlètic que les agafi en un moment de suors extremes, en un carreró o als serveis d'un d'aquests locals, que les faci descobrir la feréstega competència amatòria del latin lover, just abans de marxar a corre-cuita per anar a torejar cinc o sis enormes braus sota el jou roent del sol i els crits ferits d'una cantaora.
Dinen paella i beuen sangria, i compren postals d'antigor incommensurable on una bailaora i un home amb vestit i barret cordovès dibuixen una positura ridícula al bell mig d'un pati andalús.
En establiments regentats per paquistanesos compren barrets mexicans, un per cadascuna, sense deixar de pensar en aquell llatí que potser les durà a un tablao a veure vi i menjar pernil, i quan el local hagi tancat, les tornarà boges sobre les fustes on, un parell d'hores abans, els talons i les palmes del quadre flamenc repicaven com les gotes d'una tempesta de britànica proporció.
Esperen que les despulli i que toqui les seves pells de batut de maduixa amb les mans fermes i morenes de la feina al camp, que exclami "o mai lof" amb un inepte accent mentre es dedica a fer gala de les seves autèntiques aptituds.
La Wanda i la Sue tornen a Anglaterra sense haver-se follat cap latin lover, i sense que cap latin lover se les hagi follat a elles. Han passat l'estiu bevent sangria i menjant paella, rostint-se a la platja i coent-se a les discoteques, han aconseguit ésser grapejades per dos grecs una nit de borratxera i no han fet ni una sola foto a cap monument d'entitat històrica, ni han visitat cap museu, ni han sentit a parlar d'aquella cosa vaga i com de fireta a la que anomenen Fòrum.
Pensen quan tornen, a l'avió, considerant la possibilitat de no tornar mai més: On son els toreros? On son aquells latin lovers que tornen boges les turistes? On és el folklore? I això és Espanya?
Wanda, Sue, la resposta és no.