Vital

He alçat els ulls fart del món,
de totes les bogeries,
de tot,
i en el meu cervell tremolós,
dansen imatges,
roges,
macabres,
sanguinàries,
pudents i rutinàries.
Un olor m'envolta,
de pólvora e encens,
vomitius i somnífers,
tranquil·lizants i sedants,
jocs i drogues.
Tancat dintre meu,
segueixo passejant
els ulls mirant el terra,
doncs si els alço,
veig el cel massa blau
i els meus sentits,
tan sols escolten
parts de coses,
només el que ells volen.
I jo tan seriós,
penso que estic vivint,
i me'n enorgulleixo,
de ser un home,
el més poderós dels animals,
"el més intel·ligent",
l'únic monstre,
creat per la natura.
Dues cares oposades,
de cada un dels segons,
amorós, odiós,
intel·ligent, fanàtic,
creador, destructor,
vital i mortal.