Virtuts [6] El país dels simis

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

En Llibert tenia entre les mans la caixeta que li havia deixat en Valentí. Tenia una lluita interior entre obrir-la o no obrir-la mentre recordava les paraules del seu amic i company de partit...

***

—Llibert, deixa’m parlar. No em facis preguntes. Deixa’m que aboqui tot el que porto dintre... Llibert, saps que tant tu com jo formem part de l’ala moderada del nostre partit... però no puc més. Des que els simis van fer la gran mutació, de mica en mica han anat agafant més poder. El partit manaire, el Partit dels Primats, fa i desfà el que vol i el partit principal de l’oposició, el Partit dels Simis i Orangutans Escuats, de cara a la nostra autonomia, de sempre ben mal mirada i força exprimida, li fa pinya. Dia a dia som més i més humiliats; ens volen sotmesos, no ens volen al seu costat... De sempre ens han tingut menyspreu. Empresonen els nostres líders tan sols per les seves idees i, a sobre, ho volen justificar en nom de la justícia i de la democràcia. Llibert, no puc més! He sabut que sóc a la llista dels propers a qui encolomaran un delicte. Potser encara no saben quin serà, però ja ho decidiran... Emigro, m’exilio, ho tinc ben planejat. Ja rebràs notícies meves... Et deixo aquesta capseta, a dins hi ha un xiulet. Diuen que l’esperança és l’últim que es perd però estic molt desesperat. Anit vaig desitjar profundament la desaparició d’aquests partits, incloent les seves delegacions casolanes, que no deixen de ser la veu del seu amo, i se’m va presentar el diable... oferint-me una solució esgarrifosa...

***

“L’esperança és l’últim que es perd... però en queda poca”, pensava en Llibert. “Els manaires ens van tancant totes les portes... De totes maneres, amb una senzilla bufada de xiulet em puc carregar tota aquesta gent a canvi és clar, de la meva ànima...!”

Sense adonar-se’n, havia obert la capsa i els seus dits acaronaven suaument el xiulet que desprenia una forta ferum de sofre...

———————
Escrit el dissabte 24 de març del 2018
Revisat, el dimarts 27, per Pilar Campmany i Piqué

Comentaris

  • Ui, quin perill![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-11-2018 | Valoració: 10

    Encara que aquest escrit és de l'Abril i han passat moltes coses des d'aleshores, el panorama segueix vigent i l'opressió dels Primats contra els Simis continua sense variacions. Ai, si tot depengués d'un xiulet! però, esclar, tampoc és qüestió de vendre's l'ànima al diable, per la qual cosa el conflicte no sembla de fàcil solució. S'han de sospesar els pros i els contres i decidir... Ai, què difícil!

    Molt d'èxit en el vostre llibre VIRTUTS!!!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Relat en majúscules [Ofensiu]
    Naiade | 01-05-2018 | Valoració: 10

    M'has sorprès alegrement amb aquest relat tant real i amb el teu toc divertit. (M'ha encantat la raça "orangutans escuats"). I el xiulet no té pèrdua, esta entre el groc i els senyor dels anells.
    Una abraçada

  • El xiulet màgic![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Una vagada més la realitat supera la ficció, però tu la has fet divertida. Gràcies.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Visca el Barça![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2018 | Valoració: 10

    El teu relat ha sigut una premonició dels esdeveniments. Constato el teu coneixement i empatia amb el que està passant, amb una capacitat d'endevinar el futur que esgarrifa. Qui ens hauria dit fa unes setmanes que un senzill xiulet (i de color groc, quin pecat!) i en mans d'un nen de sis anys podria ser una arma de destrucció massiva! Ai senyor, on estem arribant! Com sempre, ha sigut un plaer llegir-te, Joan. Una forta abraçada i, passi el que passi, visca el Barça!

    Aleix

  • Creativitat[Ofensiu]
    brins | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Una idea molt original per a un relat que respira desig de justícia.
    Felicitats, Joan,

    Pilar

  • el xiulet[Ofensiu]
    Materile | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat àgil malgrat el malestar que fa temps que vivim. Molt bon relat, Joan! Ja voldria jo un xiulet així per posar-los a to.
    Una abraçada,
    Materile

  • Quina temptació![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2018

    Quin dilema el del pobre Llibert, té a les mans el xiulet que pot deslliurar dels simis no només la seva persona sinó tota la gent de pau, humans o no, tant li fa. No sé que faria jo en el seu cas...
    Agraïda per la teva lectura i comentaris, sempre escric amb l'esperança de trobar-los.
    Fins a la propera Virtut!

  • He trobat a faltar....[Ofensiu]
    rnbonet | 19-04-2018

    ...el Partit dels Micos Esquàlids i el de les Mones Paupèrrimes.

    El teu estil inconfusible, amic, ataca de bell nou, amb força i sornegueria.

    Salut i rebolica!

    PS.- La "Balada d'espera" entrava al VIIIè concurs, però no el veig al lloc habitual. Ja he escrit un 'miliet' i he fet una anotació al fòrum, perquè s'incloga.

  • Tristament real[Ofensiu]
    Naiade | 06-04-2018 | Valoració: 10

    Feia dies q no entraba a relats i m ha agradat veure q segueixes en la mateixa linea. Descrius tan be, el moment actual i de manera agil i cercant similituds divertides que no pots deixar anar un somrriure de complicitat.
    Una abraçada

  • Tristament real[Ofensiu]
    Naiade | 06-04-2018 | Valoració: 10

    Feia dies q no entraba a relats i m ha agradat veure q segueixes en la mateixa linea. Descrius tan be, el moment actual i de manera agil i cercant similituds divertides que no pots deixar anar un somrriure de complicitat.
    Una abraçada

  • Molt ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 06-04-2018 | Valoració: 10

    ... imaginatiu i realista a la vegada. La situació de la política actual, aquí i ja fa temps, si concretem, és molt patètica.


    S.

  • lledarat | 06-04-2018

    Bon relat, divertit i critic alhora, intrigant i emocionant. La temptació de fer servir el xiulet és molt gran.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-04-2018 | Valoració: 10

    Es ben bé el que passa.. M´agrada el teu relat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.