Víctima del poema

T'envio una forta abraçada!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

un poema bellíssim en la seva crua brutalitat, com d'altra banda sol ser la vida.
És difícil expressar interiors d'aquesta forma.
La poesia, sens dubte té quelcom de meravellós i inexplicable.

gràcies per tot, per ser com ets, per existir, per escriure els teus versos.

Broncopneumònia lliberal de març arronsada,
afecció oblicua,
maça tanoca,
promontori famolenc,
cor de pupil a la gamba.

T'obstines amb ungla de falla
des del teu tàlem :
taloneja el meu marbre el teu masclisme
- bleda a la cella,
mòrbida la cambra -.

Ensucres cada pastanaga del meu mondongo,
em rescloseixes amb la via ofensiva,
llimes el meu aniversari amb coreografies de porcellana :
de bíceps em dopes feldspat,
de mensualitat, ganga.



Ànims, maca!

X

ho has sabut expresar, i sense fer ús d'un excés de versos (no t'han calgut) Has descrit de forma impecable els sentiments que genera l'impuls per la creació del poema així com l'angoixa que genera quan els mots queden allà dins i no saben com sortir.
Una abraçada

i per menjar gana....
Quina manera d'estimar.
De vegades estimem amb els ulls tancats i encara amb aquestes ofrenes ens sentim estimats.
Molt bell el teu poema, diu massa coses en tant pocs versos.

Petonets
Densito

El teu poema m'ha donat a entendre la doble personalitat que dissortadament abunda entre els humans. M'agrada't

El poema ens dóna la vida, però també ens la treu.
És capaç de salvar-nos en un moment de gran amargor, però també de estirar-nos cap a l'infern quan no apareix. Penso tant en el poema que ve de fora com en el que ve de dins.
Saps angie, de tant en tant fas poemes d'una precisió que m'encanta, són curtets i et mosseguen directament. I ja se que és una qüestió personal, però sobre gustos ....

Uns petons,
manel