Cercador

Llista categories

Una nova espècie

Un relat de: Àfrika Winslet

M'havien dit moltes vegades allò de que els homes no estimen amb el cor sinó amb allò que tenen més avall del melic. I jo m'ho havia cregut, innocent de mi, després de tantes pel·lícules, novel·les i històries varies sobre aquell cabró que se n'acaba anant amb la cambrera del bar de copes, aquella que té aquell cabell oxigenat i aquell botó de la camisa a punt de saltar. Quan m'havia passat a mi, m'havia resignat a baixar la mirada i anar-me'n cap a casa meva pensant que un dia o altre havia de passar, doncs no tenia el cabell ros ni els pits grossos i, a més, no havia accedit a aquell somni eròtic que em feia tant fàstic. I es que els homes pensen en cada cosa... bé, de fet només pensen en una.
Però he descobert que no és veritat, encara que us pugui semblar increïble, també hi ha homes que estimen de debò. Jo crec (de fet, estic encara desenvolupant la meva teoria, però us en faig cinc cèntims) que aquest tipus d'homes pertanyen a una nova espècie, més desenvolupada. Estic encara estudiant si els ha crescut el cervell o els ha minvat d'una altra part (d'aquella d'on els provenien les idees a l'espècie en extinció), però més aviat el que crec és que tot ha estat gràcies a una reorganització de les neurones. Les connexions neuronals deuen haver variat, i el que abans donava l'ordre ara només la compleix... o vés a saber. El que es confirma, una vegada més, és que la naturalesa (com diu la meva mare) és sàvia i l'evolució posa les coses al seu lloc. Perquè si la nova espècie en resulta guanyadora, dic jo que serà millor... bé, això només són especulacions, o potser no? Ara m'estic anant del tema. En fi, com a conclusió puc dir que està clar que els homes també estimen. O, com a mínim, durant un cert temps...
Ah! Per cert, si algun home cedeix a fer de conillet d'índies al meu laboratori, li estaria molt agraïda. Com a recompensa només puc oferir-li la confirmació mundial de la meva teoria (que no és poc...). O, amb una mica de sort, resultarà ser un dels últims individus d'una espècie primitiva (d'aquella època en que només els calia un garrot a la mà per obtenir tot allò que volien) i podrà gaudir d'un bon lloc al Museu de les Ciències. Això si que és un bon premi, penseu que no hi podria estar tothom dins les seves magnífiques col·leccions!

Comentaris

Afegir comentari

Quina llàstima [Ofensiu]
Màndalf | 11-03-2006 | Valoració: 10
que jo no et serveixi per l'experiment ¡!
És que fa un temps vaig caure de la cadira i em van haver de canviar un tros del cervell i me'l van posar d'una senyora. Ara em passo tot el dia estimant a la gent, no puc evitar-ho...vols que t'estimi? només una estona....

Ahahahah!!

M'ha encantat el teu relat, a veure si ens expliques més teories estrafolàries de les teves. Si no són reconegudes mundialment és igual, tu explica, explica...
Quina llàstima [Ofensiu]
Màndalf | 11-03-2006 | Valoració: 10
que jo no et serveixi per l'experiment ¡!
És que fa un temps vaig caure de la cadira i em van haver de canviar un tros del cervell i me'l van posar d'una senyora. Ara em passo tot el dia estimant a la gent, no puc evitar-ho...vols que t'estimi? només una estona....

Ahahahah!!

M'ha encantat el teu relat, a veure si ens expliques més teories estrafolàries de les teves. Si no són reconegudes mundialment és igual, tu explica, explica...
Ai, ai, ai... Amerika Knightley![Ofensiu]
pivotatomic | 01-03-2006
Quina opinió més trista tens del nostre gènere!

Aviam, centrant-me només en el relat, que és el que compta, et diré que m'agrada força el to que te (irònic, amb un cert aire de no prendre's a si mateix del tot en serio, enginyós) i que trobo que li falta un pelin de subtilesa. Que podries haver jugat una mica més amb les paraules i les idees per no quedar-te amb els tòpics (tant ideològics com d'actitud) que et venen de seguida al cap.

També crec que al primer paràgraf, quan dius "I jo m'ho havia cregut" penso que, en realitat, el que vols dir és tot el contrari, que no t'ho havies cregut fins que ho vas acabar de comprobar. És així?

No et discutiré el relat a nivel ideològic, però et faré una reflexió. Els tòpics i els clitxés funcionen perquè estan basats en individus i comportaments fàcilment identificables i força comuns a la societat. Les pegues de fer-los servir indiscriminadament són dues: solen ser injustos amb una gran majoria d'individus i permeten rebatir-te fàcilment amb la matiexa arma (en aquest cas, un relat que fes servir els clitxés femenins -ja saps, aquelles dones histèriques, escalfabraguetes, neuròtiques, insegures, cotilles... que tanta ràbia fan).

Per això et suggeria una mica més de subtilesa. Però no t'ho prenguis com una crítica, només com una reflexió en veu alta.

El que realment compta és que tens sentit de l'humor (l'autèntic sisé sentit segons el meu parer) i que et defenses força bé amb les paraules.

Et seguiré llegint
Aquesta espècie[Ofensiu]
Leela | 13-02-2006
et puc dir jo, ben fluixet i a cau d'orella, que fa temps que circula pel planeta, però restaven amagadets, fent veure que no hi eren perquè l'espècie dominant (homes i dones de garrots) no els permetia sortir...

Afrika! m'ha encantat!! Has sabut girar molt bé la truita. Ha estat un plaer llegir el teu relat.. a mi també se m'ha fet curt... hi haurà més capítols per poder conèixer millor aquesta espècie??

Una abraçada hospitalenca!!!

SmuaK
L'evolució de les espècies.[Ofensiu]
angie | 13-02-2006
Sí, noia. Has fet una teoria nova de les espècies, si en Darwin aixequés el cap... el teu conillet d'índies no té la closca dura (bé, algun encara roman així).

M'he rigut força i això és bo... molt bo!. La ironia és un ingredient bàsic en aquest tipus de relats.

Se m'ha fet curt!

petons

angie
ja ja ja![Ofensiu]
Capdelin | 11-02-2006 | Valoració: 10
què bo! ets una filòsofa superbàsica i pràctica i real!
Crec que ja existeixen "laboratoris" domèstics on s'experimenta aquesta teoria teva, on milers de dones conviuen amb el "seu"home "primitiu" d'aquells del garrot en la mà... i malgrat tot encara segueixen amb ell perquè en el fons diuen que l'estimen. Òstia!, aquí la filosofia no té res a fer i cau per terra.
En aquests casos hi ha tres solucions:
1. definitivament deixar que la dona sigui màrtir i eixecar-li un altar i fer-la santa. (no és bo, avui dia les santes no interessen)
2. donar-li un garrot més gros que el del seu home ( no és aconsellable, la violència genera més violència)
3. Fugir malgrat soni a covardia... però pot tornar a caure a mans d'un altre home-garrot.
En fi... que la filosofia ho resol tot, però deixa en les nostres mans la realització pràctica de la seva teoria.
Crec que no hi ha altra solució que deixar urgentment l'home del garrot i... buscar-ne un altre d'aquells que el cervell dicti bones i humanes ordres i no l'entrecuix animal... o quedar-se sense home!
He passat uns minuts bomba llegint-te, ets bestial!
ptons i una abraçada!
[Ofensiu]
Sol_ixent | 10-02-2006
Homes.... què en farem???
Jo comparteixo la teoria de que pensen amb el que tenen més avall del ventre, i crec que no m'equivoco pas... en fi, que els teus relats -que he descobert recentment- m'agraden cada dia més...
Que boooooo[Ofensiu]
Yuna | 10-02-2006
ja ja ja ja ... aix.. ho sento a qui no agradi, però aquest irònic relat esta d'allò mes be !

Enhorabona

¶:)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

160204 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...

eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall

Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.

He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >