Un petó, iaia

Molt bonic! Realment, el sentiment cap els avis, aquests éssers tendres i amb una vida plena d'experiències, és únic.

Quan ja no hi són l'enyorança i dolçor s'acumulen i sempre els recordes en la seva cadira explicant les seves històries.

TAMBE M'HA FET PLORAR EN EL RELAT QUE LI HE DEDICAT I QUE ALGUN DIA EL PUBLICARAN EN AQUESTA PÀGINA

com poder fer entendre...... mare meva, amb els ulls llagrimosos!!

felicitats!!!!!

bss

molt bonic. De les coses de cada dia, de com t'anava a buscar a l'escola... m'has fet pensar en la meva iaia, que també hi anava i com em portava un gorro quan feia fred...
Un bonic homenatge Tiamat, amb les paraules claus que només tu i ella sabeu i compartireu sempre.

Una abraçada!!

Leela

Curt i preciós

Molt bonic..però que molt...Amb els ulls molls t'escric això..Realment, m'ha tocat molt! Gràcies per aquest relat...de veritat
Un petó!

Com que sóc nou en això ara estic descobrint encara molts textos...aquest gairebé em fa plorar. Molt, molt, molt maco.

gràcies, tan de bo, quan vaig viure la teva poesia en la meva pell i en la de la meva àvia hagués tingut aquestes paraules per fer-li homenatge... ara ja les tinc.
gràcies!
un petó, tiamat

... i tendríssim! Els records ens recorden vells moments... i si a més a més són bons records, ens fan dibuixar un somriure a la cara en pensar-hi... i això és preciós!

Recordar una persona amb il·lusió i amb amor, és molt recomfortant...

Que un record et faci somriure mentre t'humiteja els ulls... és que és un bon record!

Que la vida et doni un munt d'instants que es puguin convertir en preciosos records!

Petons! ciao!

M'han encantat aquests delicats i tant expressius mots, et dóno les gràcies per fer-me recordar l'estimació que jo també tinc per les meves avies.
Ara vui dedicar uns estimats mots a les meves dues besàvies, que tant he estimat i que ara tant em falten...
(Els poemes seguents van ser escrits per una gran persona-la meva tieta Miracle- i que esperu que els pugui llegir de nou i fer-li recordar, de part meva).
El primer poema és per la meva besàvia Maria(àvia de la Miracle):

"Un record ple de vós:
asseguda prop de taula,
mans sobre la falda,
escoltant i preguntant,
l'agraïment a la cara.

I uns records de fa molts anys.
Quan jugàvem a l'entrada de Grassetes,
i cercàvem regalèssia al jardí,
somiàvem aventures a la bassa.
I vós ens cridàveu:_va, canalla!
I us seguíem les passes,
i ens portàveu a la cuina
amb els vostres ulls d ecalma.

Ara i per sempre,
benvolguda iaia,
sereu amb nosaltres,
mare de la meva mare.
Tranquil·la i plàcida,
bona i amable,
tan menuda,
tan entrenyable."

El segon poema és per la meva besàvia Francisca(padrina), àvia de la meva Miracle:

"Padrina, mare, companya, amiga.
Hem plorat junts,
hem rigut junts.
Quantes coses ens heu ensenyat,
ens heu ajudat tant.
La comprensió als vostres ulls,
la riquesa als vostres mots,
l'acolliment a les mans,
la bondat al cor.
Nosaltres us hem estimat molt
i vós ens heu estimat tant.
Com dir el nostre gran dolor,
com denunciar el vostre injust patiment.
Heu marxat, padrina,
però us vindrem a veure allà on sou,
i conversarem. Ens abraçareu,
com sempre heu fet,
i serem confidents.
Viurem la vostra companyia,
i vós la nostra.
No hem estat mai sols amb vós.
Heu set tan dolça, tan generosa.
Quina sort de tenir-vos
per amiga, companya, mare, padrina."

Moltes gràcies Tiamat per fer-me recordar. A tu mIracle et dec tant, de veritat que t'agraeixo molt.
Tan sols he volgut expressar meus sentiments.
Gràcies de nou, perdona que hagi escrit tant, no volia treure't el protagonisme que tant et mereixes.
Records a totes les àvies que tant han estimat els seus nets i ells tant ho han agraït.

M'encanten els petits detalls que anomenes, els records dolços i senzills; aquells que al cap del temps fan que s'esborri l'amargor del sofriment i la pèrdua de les persones estimades.
Les iaies són molt especials, jo me'n recordo
tantes vegades d'ella.

Fins un altra!

M'has fer recordar la meva iaia, i el record m'ha remogut el cori l'ànima, però qualsevol cosa que em faci pensar en la meva iaia, i d'aquesta manera com tu ho has fet, val la pena...Un petò per la meva iaia també.

Moltes felicitats pel poema, noia.