Un passadís de caritat

Un relat de: Olga Cervantes
Em peses com una llosa
de cementiri i de mort,
em regurgiten els viatges
que van ofuscar la claror.

Esputo l’amargura llarga
d’una mala digestió
i m’esquitxo de tristesa
que asserena l’enganxosa pena.

Adéu-siau per sempre,
per quan siguem mortes,
per quan m’hagis perdonat
per no haver-te sabut ajudar.

Si en un llogarret incert
de fals temps i negre viratge
tornem a ser germanes,
per caritat que em perdonaré
aquesta petita basarda!

Comentaris

  • Abans i després[Ofensiu]
    kefas | 28-05-2018

    Bé, el de després és aquest, reconvertit per participar en el concurs ? Hi ha sortit perdent. El de després.

  • Sentiment pur[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    Un poema on el sentiment és el gran protagonista per a mi. Sentiment de ràbia, però de bon desig alhora. Blanc i negre en poques línies de concreció. Petonets!

    Aleix

  • No entra a concurs[Ofensiu]


    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del VIIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, ja que un microrelat és un gènere de prosa narratriva i tu has presentat un poema.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.

    Gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

29 Relats

186 Comentaris

15827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.