Un dia qualsevol

acaben sent rutina al llarg del temps, però hi ha treballs que no són altra cosa de bon començament. Respecto molt les persones que lluiten per sortir de la rutina, que busquen enriquir la seva vida, perquè de pas, també enriqueixen la vida dels altres. Penso que si intentem millorar, cadascú amb les seves aficions o passions, també ennoblim el món, d'alguna manera. Bé, tot això, per dir-te que el que has escrit, de forma natural i sincera, em transmet aquest sentiment.

Desitjo que estiguis molt animat en aquests dies de canvis, i moltes gràcies pel temps que ens dediques!

Empar

Tal com et vaig dir, en la primera lectura el poema em va fer esborronar, pel que es desprèn de cada vers, mot a mot.

Ja t'han dit abans, i tu ho has pretés des del títol, que has fet un bon retrat de la monotonia, entesa en el sentit negatiu i pesant de la paraula.
Suposo, però, que el que m'ha colpit més han estat les comparances que has establert: "com un zombi" "com un robot" "com un burro", que són realment imatges molt potents i que transmeten la sensació de l'autor a través de la pantalla.
I em dolen.

Gràcies per la part que em correspon de la dedicatòria: és un honor ser companya teva en aquest espai tan peculiar!
Per qualsevol altra cosa, ja saps on sóc!

Ara mateix t'envio una abraçada que cap a la motxilla, per si et convé posar-la dins qualsevol dia,
Unaquimera

La vida del treballador d'una cadena de muntatge, o qualsevol feina rutinària,
cal que trobi una sortida enriquidora i que permeti trencar el ritme de "Robot"
i res millor que la lectura o escriure. Ara entenc el perquè escrius tan bé i ens fas
gaudir a tots.
Ara, per desgràcia per a tu, però per sort nostre, podràs dedicar-te més, si és possible, a RC.
Conta amb la meva solidaritat i, per què no dir-ho, en la amistat comunicativa de les ones. Una amistat irreal i plasmada en els escrits dels dos, que en el fons, és com despullar l'ànima i sentir-te escoltat i comprès. Aquest vincle metafòric i embriagador
fa que, jo al menys, sigui un xic més feliç.

Una forta encaixada de Joan.

la vida del treballador. I tu la descrius ben bé. Espere que seguisques al peu del canó i la Ford d'Almussafes es recupere i torne als seus millors temps. Que està caiguent-nos una ben bona a la indústria valenciana....

Com sempre un plaer llegir-te. Ah, i ja m'he passat pel fòrum. M'agrada això dels reptes!

un dia qualsevol però en la vida d'algú amb inquietuds intenses, d'algú especial que dóna molt als altres amb la forma de ser, de sentir, d'estimar i d'escriure.

Sempre ets un regal per qui et llegeix.

gràcies.

Jo estic fent un recull de poemes amb imatges per enviar-ho a una editorial i tinc un poema que parla de tinta i si em deixes en aquell posaria el teu dibuix de Bombardeig de tinta i al peu del dibuix posaria el teu nom i sortiries a un llibre. Ja em diràs si puc o no, si vols o no, es que m'agrada molt aquell dibuix.

Gràcies.

ullsblaus1

Gràcies per aquest relat que ens dediques.
Trobo molt ben definits tots els detalls que, en aquest cas, suposa una mena de monotonia diària (o de rutina com diuen els companys)

Estaria bé que cadascú de nosaltres sabés fer una anàlisi de la seva particular rutina (una llista de detalls que configuressin les nostres particulars monotonies), per veure per on es cola el punt de contrast (en el teu relat és precisament quan dius:
"connectes el teu PC i entres al Web
per veure si hi ha nous relats que vols comentar,
o tens que fer algun poema pels reptes,
o quan no votar, o tornes al llibre,"
Crec que aquest és el punt on es trenca la rutina de cada dia en el teu relat.)
Penso també que si no fossin per les rutines que ens alienen tan sovint, potser no sentiríem tan intensament l'estímul per poder sortir d'elles.
Tal com ara tu ho has fet, que has convertit la rutina en un motiu literari.

Salutacions, Grocdefoc

Un dia qualsevol té aquestes coses...

Entre presses i corredisses, un se'n va ben de matí a treballar, i quan torna, acostuma fer el que més li ve de gust. Tot sovint les rutines ens ajuden a ser més regulars en tot, tenir una vida organitzada no és cap mal.

Però al mateix temps, les rutines cansen, i no et pots saltar els passos, pq si no en reps les conseqüències.

El teu poema és la viva descripció de moltíssima gent que té feines regulars i amb horaris estables. Per la meva experiència, aquest tipus de feines, et duen a un creixement constant i equilibrat. Però sense saltar-se cap pas, pq és molt important complir amb totes les obligacions i després, quan arribes a casa... deixes volar la imaginació.

Records del llampec!

És la rutina i no s'hi pot fer més, a vegades és repetitiva i d'altres fas coses diferents, però guanyen per majoria els dies repetitius.

Has encertat la data per publicar aquest relat, ja que acabem de començar la rutina i la vida abrupte i dura.

Salutacions i gràcies.

ullsblaus1