LA CANDELA

Un relat de: Guiomar

Es va enfilar a l'arbre del pati i va caure, la Candela va caure i ens vam espantar molt. Que hi anaves a buscar allà dalt Candela? Si, ja ho sabem, volies veure, mirar més enllà, descobrir. És ara quan et toca fer-ho, saber-ho tot, mirar més lluny, anar més lluny. I estàs voltada d'estímuls que t'empenyen a volar més amunt, molt amunt. Què saben els adults dels teus somnis? Sí, ho saben Candela, perquè són ells qui t'ajuden i t'esperonen a seguir endavant. Però els perills s'han de saber mesurar i això només s'aprèn amb les vivències i amb l'experiència. S'ha de tocar, s'ha d'olorar, s'ha de viure. No feia falta, però, que ens espantessis tant Candela. Vam patir molt mentre anaves cap a l'hospital. No ens parlaves, tremolaves, no ens miraves, teníem por, molta por.
I un dia vas tornar, amb els ulls ben oberts, la rialla a la cara i a punt per aprendre, per experimentar, per riure, per viure en definitiva. I amb tu va venir un arbre petit que ens ha acompanyat tot un any, un arbre que esclata a l'hivern i molt abans que la primavera ens ompli de colors, ell obre a poc a poc les seves flors petites però molt juntes i d'un color groc de llibertat. S'ha d'anar amb compte perquè no ens adonarem que haurà crescut tant, i es farà tan gran que en poc temps no podrem atansar-nos a les seves flors. Gaudim d'ell, gaudim els uns dels altres i gaudim de tu Candela, perquè aviat no et podrem agafar, volaràs tan alt com les flors de la mimosa.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

38 Relats

235 Comentaris

24082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!