RÈQUIEM

Un relat de: Guiomar

Eren bons companys de feina, joves, divertits i ben preparats. Organitzaven sopars, dinars i sortides en grup, de vegades s’afegien les respectives famílies. Moltes hores junts i una feina que els permetia intercanviar opinions i compartir interessos generals. Dins d’aquell grup tan ben avingut, dues persones van anar travant, a poc a poc, una amistat més propera. Se sinceraven l’un amb l’altre, problemes de parelles, els fills, interessos culturals que compartien, i la vida en general. Una amistat que amb el temps es va anar convertint en una espècie d’enamorament platònic, assumit per tots dos implícitament. Mai va passar d’aquí, malgrat que cada dia eren més conscient que en qualsevol moment traspassarien aquella línia. Converses, escrits deixats en el calaix de la taula de feina, llibres compartits que tornaven subratllats estratègicament, mirades de complicitat, escapades a prendre algun cafè i algun dinar a soles.
Aquell any hi va haver per tot arreu concerts, conferències i esdeveniments diversos que commemoraven els 200 anys de la mort d’un geni de la música clàssica. La resta de companys no mostraven interès per aquesta disciplina artística i no compartien aquests gustos amb els amants platònics. I va ser així com, durant uns mesos, van deixar de participar en els sopars festius dels seus amics i van fer una autèntica immersió en la música del genial Mozart. Monestirs, esglésies de pobles i ciutats, petites o grans, allà on podien assistir sense despertar sospites, allà hi eren. Simfonies, concerts i sonates per a piano, violí o d’altres instruments, duets, trios, quartets, música de cambra, adagios, marxes, divertiments, misses de coronació i òperes. Però va ser el Rèquiem que els va marcar per sempre més, convertint-se en la banda sonora d’aquells dies. Sonava a casa, al cotxe, a tot arreu. Se’l van aprendre de memòria, de tal manera que eren capaços de seguir-lo com aquells adolescents que aprenen de memòria la cançó dels seus ídols.

Comentaris

  • Lacrimosa[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-02-2019

    M'ho imagino tot pel meu compte. M'imagino que la part del Rèquiem que més els agrada és la coneguda com "Lacrimosa".

    No em resulta difícil entendre la intimitat entre aquests amics i amants frustrats. No em resulta difícil entendre la tensió que existeix entre ells.

    Bon relat, Felicitats

  • fil musical...[Ofensiu]
    Nil | 19-02-2019 | Valoració: 10

    A vegades aquests amors platònics que no trenquen la barrera que els duria vers una aventura carnal, pot ésser més intens encara. Si més no, aquest, esdevé per naturalesa divina durable. Un relat molt ben executat, tenint com a fil conductor la música. Salut, Nil.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 19-02-2019

    Moltes gràcies pels comentaris.
    El Rèquiem com a música romàntica és agosarat, però així ho van percebre els amants platònics

  • qui ho diria[Ofensiu]
    Scriptori28 | 19-02-2019

    Tan de bo la música fos tractada al mateix nivell tant pels joves com pels grans. I que poguessin conèixer les meravelles de la música clàssica.
    El Rèquiem és preciós per viure´l a fons, però és una música complicada pels adolescents.
    Però és allò que es diu de l'òpera... o t'agrada molt o no t'agrada res. I quan t'agrada, et fa sentir.

    Ens llegim!

  • Ai, els amors platònics![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-02-2019

    Ai... els amors platònics, es gaudeixen i pateixen, però el teu té un potent acompanyament musical, es recordaran l'un a l'altra en cadascuna de les notes d'aquest Rèquiem.

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2019 | Valoració: 10

    M’ agrada aquesta historia , sempre m’ agraden els teus escrits, endavant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

33 Relats

207 Comentaris

19095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!