ANIVERSARIS

Surto a la terrassa a llegir una estona per trobar una certa serenitat. És un llibre de relats curts que ha tingut molt d'èxit. Són difícils de seguir, em costa d'entendre'ls. Aspres i durs amb una mirada molt negativa sobre la vida i sobre la humanitat. Potser no és el llibre més adient per aquests dies però el vull acabar perquè malgrat tot em té enganxada. Mentre llegeixo el meu cap vola d'un lloc a l'altre i haig de tornar enrere moltes vegades per entendre el que acabo de llegir. El sol comença a baixar però sento la seva escalfor directament al front. No m'agrada, hauré d'entrar aviat perquè sinó en una estona tindré mal de cap. L'últim relat m'ha deixat desconcertada. La por em persegueix fa dies, aquella por del formigueig a les mans i del forat a l'estómac. Per moments sento que m'estic tornant boja intentant buscar alguna cosa per fer que em distregui i em faci oblidar la situació que estem vivint. Sóc incapaç de deixar d'escoltar notícies i alarmar-me o tranquil·litzar-me segons siguin més o menys pessimistes, l'optimisme no el contemplo encara. I és que la majoria dels que escolto no són més que xerraires sense cap mena de credibilitat, però tenen el poder de treure'm les poques forces que tinc.
Continuo intranquil·la tot i que he aconseguit llegir una bona estona i això m'aporta una certa pau. Cada dia m'exigeixo més, el perfeccionisme que tant de malestar em provoca. Es parla d'un nou ordre mundial, d'un nou paradigma però jo no m'ho crec. No m'agrada el món que veig, no m'hi vull conformar. Penso en els dies que han passat i en tot el que hem fet de forma virtual. Parlar amb la família i fer-nos petons i abraçades, trobades amb amics i allò que vaig començar amb tanta il·lusió. Tinc els ulls cansats i no aconsegueixo enfocar bé, i malgrat tot em poso a escriure. Hauria de parlar d'aniversaris i no puc recordar quants hem celebrat en aquesta nova vida. Penso en tots els que tenim acumulats i en si algun dia els podrem celebrar.