INDICACIONS

- Senyora, li sortirà més a compte fer marxa enrere
- Si, ja m'agradaria, però m'han dit que aquí podria fer la volta -li dic amb tota la meva calma.
- Quin gamarús li ha dit això? Va, giri, giri, giri, d'acord tot el volant a la dreta, va ja està
- Moltes gràcies!, li dic somrient, mentre el noi es fa fotografies amb un grup de noies jovenetes que fa estona que l'esperen.

Unes quantes taules amb llibres de vell, llums antics, brasers, claus de tota mena i mides, el què un rètol vermell m'avisava al començament dels revolts: Fira d'Antiguitats, m'ha impedit arribar-hi. Les mirades dels vilatans divertits davant les peripècies d'una dona al volant, es converteix en una aventura que en un altre moment m'hagués enervat profundament, però que ara només em produeix indiferència per qui no m'ha avisat de què em trobaria. El morbo de veure com una dona se'n surt amb un cotxe gran en uns carrers estrets.

Revolts de nou, de baixada que són més ràpids, cap a una via principal que ens porti a casa. Va que ja hi som! De cop i volta el maleït estri que parla fa que m'adoni que em trobo en direcció contrària: "Canvieu de sentit quan pugueu". I una altra carretera de muntanya i de revolts, sis kilòmetres. Ens persegueix el número sis, diuen que és el del diable? -a mi ja no m'espanta res. Pel camí veig una indicació a Església del segle XII, sis km.

Hem anat a parar al mig de la muntanya, un poblet petit i maco al què no hi podem arribar, una carretera plena de cotxes i gent carregada de paquets talment com si fos qualsevol centre comercial. Passo de llarg, em fa mal el cap. Estem sols en una carretera solitària i penso en com n'és de difícil fugir de la ciutat per trobar la ciutat.

S'ha fet fosc, la carretera s'eixampla i des d'una gran plataforma d'asfalt negre, un cel vermellós ens contempla darrere les instal·lacions de ferro, fosques i solitàries. Alguns vaixells abandonats i l'andròmina que parla: "Agafeu el transbordador".