MALSONS

S'ha acostumat a un tancament forçat. No es pensava pas que li costaria tant quan, durant molts anys, demanava temps per poder quedar-se a casa. Les notícies l'aclaparen, intenta quedar-se amb les positives, una manera d'amagar l'evidència. El jove doctor amb el seu somriure a qui havia titllat, fa només dos dies, d'exagerat li va donar tanta confiança que va decidir posar fil a l'agulla i omplir les hores de manera productiva. Reciclar joguines antigues li va servir per recordar temps millors. I la cuina d'aprofitament per rescatar receptes familiars. Li costa molt dormir, somia coses estranyes.
El contenidor de rebuig i el de paper estan al davant de casa i a la cantonada el de plàstic. Ha travessat el carrer, quatre passes i ha llençat el rebuig i el paper. Després ha caminat fins a la cantonada, uns dos-cents metres. Ha arribat al carrer més ample i lluminós per llençar el plàstic. Veu passar un cotxe, un autobús buit i darrere un altre cotxe. Un aire fresc i agradable i la pluja que cau, molt fina, l'ha reconfortat. Els carrers plens de llum i buits de gent. Avui ha fet una malifeta. Continuen els malsons.
A finals de l'Edat Mitjana, mentre que a molts llocs d'Europa la pesta i altres malalties infeccioses van arrasar la població cristiana, la comunitat jueva se'n va veure afectada en una proporció molt més baixa. Estaven confinats als calls i seguien unes normes higièniques i alimentàries estrictes que rebaixaven la possibilitat de contraure malalties mortals. Estranyats per aquesta diferència de mortalitat van atribuir l'origen de les malalties als jueus i es van iniciar els pogroms per tota Europa. La història també li juga males passades. Tota la nit fugint de casa.
Morts, malalts, hospitals saturats. Distància social que fa que amb el temps es perdi el contacte i sobretot la interacció amb les persones estimades. Aquests somnis duren molt, no s'acaben mai. Cada dia, quan es desperta, la fantasia torna a començar.