ACARONANT

Un relat de: Guiomar


Plorava cada dia. De vegades pel dinar de l'escola, d'altres perquè li feia mal la panxa, o perquè tocava natació. Era petita i acabava de néixer el seu germà. Després d'uns mesos d'adaptació i, quan ja començaven a respirar un pèl alleugerits, una tarda surt plorant i corrents cap a mi diu: vull fer ballet.
Cinc anys tenia quan vam començar tot el ritual. Les classes, el tutú, les mitges i les sabatilles, les puntes encara no. No havíem passat encara ni dues setmanes quan, sortint de l'escola de ballet, diu que ella ja no vol anar-hi més. -- Ah no! Quan una cosa es comença s'ha d'acabar. I així va ser.
Van venir les classes avançades, ara ja si toquen les puntes, els festivals, el vestuari, aprendre a fer el monyo de ballarina, i els exàmens a la Royal Academy of Dance. Ens vam aprendre tots els passos de ballet, pliés en primera, segona, quarta i cinquena posició, Battements tendus, Battements dégagés, ronds de jambe à terre, petits battements sur le cou-de-pied, pas de bourre, adagio, arabesques. Tot un aprenentatge.
Després va venir una peregrinació per tota mena de teatres, auditoris, liceu, allà on hi havia companyies de ballet famoses, allà hi anàvem. Ens els vam aprendre de memòria la música, els pasos i sobretot els noms de ballarines i ballarins. Quins cossos aquests argentins, quines cames, quins braços el cigne negre, com pugen aquelles cames fortes de dones que semblen a punt de trencar-se.
Com costava, malgrat tot, desenganxar-se dels pares! Però va arribar una estada a Londres, a Covent Garden, i després algunes petites actuacions i moltes altres per la nostra geografia. La dansa ens va salvar.
Va créixer, es va fer gran i va superar les pors. I en una de les seves darreres actuacions vam descobrir com acaronava dins el seu cos, a ritme de Pas de bourre, un petit secret que ens havia volgut amagar fins aquell dia.

Comentaris

  • Encertat[Ofensiu]
    Guiomar | 24-11-2019

    Si, així va ser, estava embarassada. Aquest era el secret.
    Moltes gràcies pels comentaris.

  • Montseblanc | 24-11-2019

    Està molt bé la manera en com expliques tota l’evolució. Els primers motius, els passos enrere, l’empenta endavant, la lluita, l’esforç... M’agrada perquè fas que el lector participi de tota la carrera de la ballarina. Al final jo entenc que la petita ballarina que ja és tota una dona està embarassada. Veig que ningú ho diu als comentaris. Potser fico la pota. Però jo ho entenc així i em sembla un final preciós, comunicar ballant una notícia tan maca.

  • M'agrada molt. És molt simpàtic.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-11-2019 | Valoració: 10

    Un bon relat sobre l'evolució d'una filla, d'un ésser estimat de qui ho volem tot, i que el volem fer tirar endavant a costa del que sigui.

    Ha estat entretingut i és un relat ben escrit, amb simpatia. Moltes gràcies.

    Ens veurem!!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 22-11-2019

    No puc més que dir moltes gràcies, per llegir-me i per animar-me!

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat magnífic sobre la dansa M’ encanta com escrius , chapeau

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 22-11-2019

    De cop i volta em vaig inspirar!

  • Bonic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2019

    Ho has explicat molt bonic, Guiomar. Tot el trànsit de nena a dona a partir dels passos de ballet. I la manera de mostrar el secret també l'he trobat molt bonica.
    Bon curs relataire!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 21-11-2019

    Potser sí. Moltes gràcies!

  • A les neurones[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Hi ha coses que es porten a les neurones. I crec que la dansa ha de ser una d'aquestes activitats neuronals que omplen. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

34 Relats

216 Comentaris

20654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!