son

Un relat de: Ferran Planell




son matussera
mal portada i
maldestre...

que en fas de mi
un cos cansat
emmandrit i
apesarat,

que acaba
arrossegat,
amb el cul asseient-se
de cadira en cadira,
per a de taula en taula
els colzes
anar clavant.

son esperada
per voler ser desvetllada,
amb un frec a frec
de cossos nus
en delejada trobada

son...
i son
-quina gran paradoxa-
l'una, trencada
per carícies i petons;
l'altra, respectada
per separades posicions.

l'una, d'escalfor constant,
l'altra, de fredor a l'instant...

... les dues
d'amor redundat.

Comentaris

  • Passar de la son[Ofensiu]
    RATUIX | 15-06-2007 | Valoració: 9

    a l'ànsia per després tornar-se a endormiscar i mandrejar... Qué bé.
    M'ha agradat molt.

  • Recompensat[Ofensiu]
    angie | 02-01-2007

    Un poema on la mandra fa de teixidora del desig a ésser despertat...
    Sura com la teva barca de la bio... deixada anar per l'oníric mot : son...
    Els versos finals són com una cançó de bressol...

    angie

  • mar - montse assens | 09-12-2006 | Valoració: 10

    m'agrada aquest poema,
    perquè em recorda certs moments especials de cada dia...
    el despertar és cada cop més ansiat quan el son és compartit i despertar-se és un poema fet a petons i escrit a la pell...

    un somriure

Valoració mitja: 9.33