Somnis que és queden desilusionats.

Els teus ulls no em miren, ni m'interesa que ho fa facin. Ja me fet a la idea de que els meus somnis és quedassin en això, somnis; ilusions confuses entre mil i un colors de feliçitat.
No vull que em tornis a mirar, perquè cada vegda que ho fas torno a somiar amb el teu càlid color verd i amb el teu somriure perfecte, i és així que no et puc oblidar. Tota una vida per aconseguir-ho, i trobo que ja és hora de superar-ho, d'oblodar-ho tot. I saps el mal que em fa el fet d'haver d'oblidar-ho? Que no hi ha que oblidar res, només coses abstractes, aquests somnis inborrables, probablement mai és facin realitat.
Que puc perdre oblidat-ho? Res, perquè no tenc res. Només aquest cor tan ferit i desilucionat, aquesta fulla i aquest bolígraf.