Sola al bosc

Un relat de: Carme Dangla

(És el primer poema que escric, no rima però he intentat que tingui ritme i això fa que alguna paraula soni estranya.
Es basa en una experiència real d'aquest estiu
Intento descriure les sensacions que vaig tenir.
I les ganes que tinc ara de compartir-les amb algú)




La càlida nit d'estiu regna sobre la muntanya,
mil sorolls tènues acompanyen la meva soledat:

Un grill, un ocell, no sé…
ja sona el savi company mussol
està cridant la parella,
o els seus petits ocellets
que no fan llarga volada.

Sola de cap més persona,
no ho estic de la natura:
els arbres majestuosos,
des de dalt, muts em vigilen,
com un cercle de gegants
defensant la mare Terra;

Des d'aquí no se veu a l`home,
ni cap de les seves obres,
fora d'aquesta noieta
que espera mirant llevant
una presència companya.

Ciutats i llums queden lluny,
tampoc hi ha cap carretera,
però els vells camins ancestrals
ens permeten, amb respecte,
arribar fins la carena.

Els estels són com amics
que puc cridar pel seu nom
i n'hi ha tants i tan bonics
que em creen vertigen còsmic

Entre els arbres ja la veig
per mig de branques i fulles,
ben aviat ja serà amb mi
per donar-me companyia

La Lluna ja m'il·lumina,
Per fi ha arribat el moment
feia temps que l'esperava;
començo molt lentament
a despullar-me sencera

Alguns diuen que és molt freda,
altres troben femenina,
però per mi és un company
que m'acarona suau.
de dalt a baix, tota nua.

Jec a terra, la contemplo,
representa la natura.
M'acaricio, com si estés
amb el més còsmic amant.
I què millor a la vida
que fer l'amor amb la Lluna?


Carme, la del Montnegre.

Comentaris

  • " què millor a la vida que fer l'amor amb la Lluna? "[Ofensiu]
    kispar fidu | 29-11-2005

    Uau! realment, deu ser fantàstic! Jo l'he observada impressionada molts cops, però diria que mai he arribat a despullar-me davant seu... si que ho he fet en sentiments, en pensaments... he arribat a quedar nua de sentits davant seu... Però deu ser una experiéncia màgica...

    A vegades és necessari sortir a fer un tomb sol@. Escoltar bé el què t'envolta, palpar cada racó, mirar la immensitat de la nit i observar la claror de la foscor...
    Són moments d'aquells en que la melancolia resorgeix... (almenys en mi...).

    [ Aps! ja sé qui és RR! N'he rebut algun comentari seu també en el meu espai i n'he llegit alguns dels seus relats! (tot i que no fa massa que l'he descobert d'entre aquestes pàgines...!). M'alegra que tingueu tan bona relació i amistat! ]

    Bé noia, ens veiem per aquí! (Merci per la visita al meu espai! i per la molèstia de respondre'm el dubte sobre el significat d'RR! )

    Que vagi molt bé!
    Gemm@

  • Es ple de frescura[Ofensiu]
    AINOA | 01-10-2005 | Valoració: 9

    Ostres noia que bonic es.
    Jo es que tots el que tenen a veure amb la natura els trobo preciosos.
    Per se el primer poeme te es ensortit força be.
    Una abraçada.

  • FaNtAsTiC!![Ofensiu]
    tramuntana | 01-10-2005

    M'ha encantat sobretot la última estrofa!
    - Jec a terra, la contemplo,
    representa la natura.
    M'acaricio, com si estés
    amb el més còsmic amant.
    I què millor a la vida
    que fer l'amor amb la Lluna?-
    Wuè hi ha millor a la vida??
    Molts petons maca!! et seguiré llegint!!!

    laura^^

  • Doncs per ser el primer...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 30-09-2005 | Valoració: 10

    ... està molt bé! El primer poema qu vaig fer jo era més cursi... mare meva! No m'agrada gens! I pensar que creia que era el millor que havia fet...

    I el que dius de que hi ha paraules que sonen malament... no t'ho creguis, sona tot bastant bé, i les paraules forçades no es noten. A més, modificar una poesia per a que rimi un cop ja està feta és una feina molt difícil... de fet a mi no m'agrada gaire modificar res del que escric un cop ja l'he acabat... trobo que no mostra els sentiments del moment en que escric, sinò del moment en que el moifico, i no m'agrada...

    Bon treball!

    No t'aturis

    Juseph

  • Precios![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 24-09-2005 | Valoració: 10

    Si.. realment molt maco.. per ser el primer poema esta de 11!
    :P
    Bé, molt bonic, fer l'amor amb la lluna, és una bona frase!
    Moltissims petons "germaneta"!
    i una abraçada!

  • Endavant Carme[Ofensiu]

    M'ha encantat el teu poema i jo he viscut moltes de les sensacions que hi descrius. Les imatges son precioses. I el ritme l'he trobat acompassat i suau com les diverses emocions que es van desprenent del mateix.
    Felicitats per escriure poemes tan sensibles.
    Una aferrada pel coll, mentre estic a l'estudi, davant el Puig Major que ara mateix no es veu en absolut degut als niguls que el cobreixen.
    Josep

  • La lluna i tu[Ofensiu]
    jacobè | 23-09-2005

    Personalment crec que la rima no té cap importància, al contrari. Quan em surten, les intento desfer. Per mi la poesia és llibertat. El ritme sí que és important, però no crec que s'hagi de buscar intencionadament.
    Carme, per ser la primera poesia està molt bé. Destacaria des de "La Lluna ja m'il·lumina..." fins al final. Em quedo amb l'última estrofa. Guau! Genial!
    Un petó de lluna.
    Cançó.

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 22-09-2005

    molt bé per ser la primera poesia, ... i de caràcter eròtic, mmm ... Interessant, ... me la llegiré amb tranquil·litat aquest cap de setmana, ...

    Per cert, he vist la teva entrada al fòrum, ... jo et recomano Memorias de un médico: José Bálsamo, d'Alexandre Dumas.

    OhCapità.

  • sola i acompanyada[Ofensiu]
    quetzcoatl | 21-09-2005

    La naturalesa i l'erotisme per a mi també van molt lligats.
    Tens una bonica manera d'expressar justament el que volies: explicar una cosa passada i alhora donar el missatge de que va ser molt especial per a tu. Gràcies per compartir-ho!

    Per ser el teu primer poema està molt bé. Personalment no m'agraden massa les rimes, perquè a vegades ens fan pensar massa en la forma i per a mi el que és important és el contingut.
    El ritme, en canvi, facilita la lectura i per tant la comprensió; i has trobat un bon ritme.

    Segurament quan et vagis acostumant a ecsriure poesia t'aniràs deslliurant de la narrativa: en aquest poema, per exemple, expliques els fets cronològicament. O potser aquest esdevingui el teu estil, qui sap!
    En tot cas, felicitats i no deixis d'escriure poesia que tens fusta.

    Una abraçada,

    m

  • el poder de la lluna...[Ofensiu]
    ROSASP | 21-09-2005

    Hi ha carícies de mans que no es poden veure, petons de llavis invisibles que només es poden sentir quan s'abandona el cap a la contemplació del poder de la bellesa.
    Unes imatges molt boniques i sensuals, sempre he pensat que el bosc és una font d'inspiració màgica per sentir bategar el desig de la naturalesa.

    Una abraçada i no t'aturis!

  • molt i molt bonic[Ofensiu]
    Becari | 21-09-2005

    imatges nocturnes, de natura i d'aire pur....i a més fent l'amor amb la lluna.

    fantàstic

  • osti![Ofensiu]
    estel | 21-09-2005

    T'has estrenat molt bé amb el teu primer poema! Realment he sentit com si formés part de la història... vigila de no tenir un fill còsmic hehehe molt maco el poema :P

    Petons!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

177 Comentaris

27287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")