Cercador
Sinestèsia musical
Un relat de: srta_squitx- Compartir:
Dins d`una bombolla de sabó
escolto la melodia d`una cançó,
les aiguoses parets distorsionen les ones
fent dels sons belles imatges
que, als meus dits, es transformen en paraules.
Durant els primers compassos
l`atmosfera és pura i neta,
tan fresca com el regalim de la pluja
després d`una tempesta.
Amb la parsimònia d`un adagio
les gotes s`escolen entre els pètals de les flors,
exsudant perfums carregats de dolçor,
reflectint llums multicolors.
La melodia té ara una textura de seda,
suau i calma com la mar serena
que no, a bon mariner no ensenya,
però alleugera el cor de la seva pena.
Benvinguda l`harmonia deliciosa
amb aroma de pètals de rosa,
que alimenta l`ànima ansiosa
amb suculents àpats a cada albada,
lleugera i cremosa qual nutrient saba
fent de la fi principi
i del principi, una fi que mai acaba.
“Escoltant Secret Garden” (22/08/2017)
escolto la melodia d`una cançó,
les aiguoses parets distorsionen les ones
fent dels sons belles imatges
que, als meus dits, es transformen en paraules.
Durant els primers compassos
l`atmosfera és pura i neta,
tan fresca com el regalim de la pluja
després d`una tempesta.
Amb la parsimònia d`un adagio
les gotes s`escolen entre els pètals de les flors,
exsudant perfums carregats de dolçor,
reflectint llums multicolors.
La melodia té ara una textura de seda,
suau i calma com la mar serena
que no, a bon mariner no ensenya,
però alleugera el cor de la seva pena.
Benvinguda l`harmonia deliciosa
amb aroma de pètals de rosa,
que alimenta l`ànima ansiosa
amb suculents àpats a cada albada,
lleugera i cremosa qual nutrient saba
fent de la fi principi
i del principi, una fi que mai acaba.
“Escoltant Secret Garden” (22/08/2017)
l´Autor
59 Relats
60 Comentaris
35500 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.
P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.