Si no s'aclareixen ni els déus...

La Maria ens preguntava fins a quin punt existeix en l'actualitat una rivalitat entre Reus i Tarragona. Des que va succeir allò, la nostra resposta és sempre la mateixa.
Tot va començar quan discutia jo amb un amic meu, val a dir que en territori neutral, sobre la rivalitat històrica que suposadament encara existeix entre un poble i l'altre.
Us podeu imaginar per on anaven els trets: ell em recriminava que no teníem mar i que no seríem mai capital provincial, mentre que jo me'n tornava dient-li que a Tarragona trobaven restes romanes fins a la sopa i que els carrers semblaven l'Stampida amb tantes baixades i pujades.
La conversa, com podeu veure, cada cop s'assemblava més a un programa del cor, amb tints de combat de boxa. Cansats de discutir i veient que el Sol tenia pressa per marxar, vàrem decidir deixar-ho córrer.
El meu amic i jo vàrem decidir que ja era hora que es posés fi a aquell debat històric i vam pensar, com a futurs periodistes, que havíem de trobar algun veredicte davant d'aquell fet. I aprofitant que érem en aquell poble, vam muntar tot un autèntic reality show.
En aquella vila, la meitat estaven dividits en un bàndol i la meitat d'un altre. Així ho demostrava el rigorós sondeig que vàrem fer amb un micròfon pels carrers de la vila. Vist el panorama, vàrem pensar de preguntar-li al jutge, ésser nascut per donar la raó, ja que crèiem que possiblement ell ens diria alguna cosa clara sobre aquest afer trascendental que no ens deixava dormir.
L'home, després d'escoltar-nos atentament al meu amic i a mi, va apuntar en un paper els arguments de l'un i d'altre durant un dia sencer, i l'endemà va dictar sentència: "cap era millor que l'altra".
Què volia dir això? Evidentment que una ciutat era millor que l'altra! Un cop més, la justícia demostra la seva eficàcia! - vam pensar. Si el senyor jutge no podia resoldre el problema, com redimonis havíem d'esbrinar-ho? El següent pas va ser consultar als arxius del poble, per veure si tenien alguna referència que ens solucionés aquest maldecap. Però ni rastre.
Extenuats i quasi donats per vençuts, vàrem pensar que la qüestió no podia estar a la terra. Llavors, vàrem encomanar-nos als astres per esbrinar la resposta a la pregunta del milió. I vet aquí que vam fer cap a casa de l'astròleg. Aquest ens va mirar de dalt a baix i va somriure. De debò ho voleu saber?- exclamà.
L'home, que volia que l'anomenessim com el savi, ens va explicar que la qüestió no venia d'ara: es veu que a l'època romana, els déus ja van haver d'intervenir a l'assumpte. Dos emperadors, Pérez Miquelus i Fèlix Ballestus havien arribat a tal punt de discussió per aquesta tema que es van encomanar als déus perquè resolguessin aquest gran dilema.
Però ni tan sols les divinitats ho varen poder resoldre, perquè es veu que, segons van explicar els emperadors, per aquells temps l'Olimp també estava dividit en partidaris d'un poble i de l'altre; és a dir, que no hi havia manera que els déus donessin cap resposta. Els déus suprems, davant del dilema, van publicar a l'oracle de la setmana que la resposta, segons normativa legal divina, havia de ser "Depèn com t'ho miris", per no exaltar més a les masses.
- Si ni tan sols ho sabien els déus, com ho voleu resoldre!- exclamà l'astròleg. Qui ens ho havia de dir al meu amic i a mi que aquesta rivalitat no era cosa dels temps moderns! La creació del món per part dels déus, com podeu veure, va ser incomplerta. Això ha provocat que en els temps que corren, no puguem aclarir encara quina ciutat és millor que l'altra. I així serà generació rere generació.
L'altre dia, una amiga en comú, la Maria, ens va comentar que volia realitzar un article sobre la rivalitat de Reus amb Tarragona però que ni sabia com enfocar-lo. I ens va animar a ajudar-la sobre el tema.
El meu amic i jo, somrient, varem mirar-la i naturalment, cadascú li va donar raons perquè optés per defensar una ciutat enlloc de l'altra. A veure qui s'atrevia a dir que la resposta la tenien els déus!