Processador de pensaments

Dimecres, 18 d'Octubre

Hola,

Penso, reflexiono com transcriure els meus pensaments que em passen pel cap. M'agradaria que automàticament el processador de textos escrigués per mi, on només jo hagués de clicar a Aceptar o Refusar. Seria alguna cosa així com el processador de pensaments.

Les paraules són pures grafies que cadascú li atorga un significat d'acord amb uns cànons establerts: què vol dir per tu amor ? Què vol dir per a tu fam ? Què entens per necessitat ? Ningú te el poder de dir com són i com han de ser les coses, ni manar-nos, ni imposar-nos res. Si ni tan sols som capaços d'obeir-nos a nosaltres mateixos!
Contradim constantment els nostres pensaments, ens mostrem dubitatius davant tot: no sabem si triar una cosa o l'altra.

Però tot això ha quedat en entredit. De sobte, el meu processador ha escrit sol aquest text: "Creu-me que he intentat comprovar si era un error, si s'havia trastocat o que. He passat el corrector i no me'l marca com a a error. M'ho he de començar a creure? Crec que sí. Crec que he redescobert la sensació de pessigolleig, d'allò, d'aquella cosa que sents quan et sents atret, admirat per una persona, per tu. No. Esborro. Què m'està passant?
El meu cap dóna voltes, m'imagino els teus ulls a cada instant, necessito dir-te que t'admiro, que sempre que et veig em passa una cosa especial, m'enlluernes, tinc ganes d'estar aprop teu, de contemplar-te. Com el qui es queda sol en mig del desert. Res m'importa: M'agrades"

De veritat estic pensant això? No, s'ho està inventant. Jo no penso això, perquè sóc incapaç de declarar-me, d'articular. Em coneixes perfectament. Sóc un ésser dubitatiu, dubto de com m'he de vestir, de com he de tractar, de com he de ser. I de sobte, un processador m'està dient totes aquelles paraules que creia que ni tant sols formaven part de la meva imaginació.
No sé que m'està passant.

Dissabte, 18 de novembre

No es tracta d'un error. Mai hauria dit que les paraules fossin més fortes que jo, i que poguessin extreure allò que mai t'havia pogut dir abans. Però si el processador ha extret això de mi, és perquè sóc una persona que necessita expresar-te els seus sentiments d'alguna manera, encara que sigui tant egoïsta de no dir-t'ho a la cara. Ha arribat el moment de dir-te que vull demanar-te les mateixes paraules que el meu processador i que junts poguem compartir mils de sensacions plegats. M'agrades. Penso en tu. Penso molt en tu.

Moltes Gràcies per ajudar-me a extreure les sensacions que mai m'imaginava haver tingut dins meu.

Espero la teva resposta.

Albert.