Avui me'n vaig al centre comercial

Avui me'n vaig al Centre comercial

Oferta, oferta! 2x1, paguin 2 i emporti-se'n un! O era al revés? 1x2..ai quin embolic! A veure, algú sap com va això de les ofertes?
Com podeu veure avui us parlaré dels mercats, supermercats, hipermercats, megamercats, des-mercats....el cas però és que parlaré d'aquelles superfícies on és impossible sortir-ne amb les mans buides; em refereixo als centres comercials. L'estada a un centre comercial l'he dividida en diferents fases:

Fase 1. Arribada

L'arribada és el millor moment. Un arriba amb la idea sempre de comprar poca cosa, la veritat. De fet, penses que compraràs només la crema de dents que et faltava i alguna bola per l'arbre de Nadal, ara que s'acosta l'època.
Generalment qui acudeix a comprar són famílies senceres, inclòs el Gos i el lloro, clar; atenció si aneu amb nens petits, perquè l'aventura pot ser formidable. També en la compra influeix l'hora en què s'hi va: hi ha una hora perillosa com és la de dinar, que pot comportar comprar tot el supermercat sencer. Amb tots aquests consells, i si hem tingut la sort de trobar aparcament, ja podem entrar al centre comercial.

Fase 2. Dins del centre

Ens trobem ja dins el centre, i evidentment, el primer que es fa és agafar el carro, que, com sempre, quan el vas a agafar mai et surt per molt que hi posis un Euro; sempre encallat! Jo estava tan cansat que un dia vaig portar-me amb previsió les eines per desencallar el carro. Si l'aconseguim treure, i anem amb nens petits, segur que us diran que hi volen pujar tant si com no. Clar, llavors penses en que els cotxets s'haurien de substituir per carros de comprar, que els fan més il·lusió. Però això no s'acaba aquí: pensareu que un carro està per ficar-hi el que comprem no? Doncs no! El carro si aneu amb un nen és sinònim de competició..se'n van corrents pels passadissos i no paren! N'hi ha alguns tan ràpids que es pensen directament que és un circuit..de fet Fernando Alonso va començar la seva carrera en un centre comercial.
Si heu aconseguit domar el carro, o millor dit, el nen petit, és moment de localitzar els aliments; això és una verdadera missió impossible. Qui troba els aliments a les primeres de canvi? Ningú; en primer lloc, perquè per arribar ja al passadís on se suposa que està el que busques és tan estret que hi ha un col·lapse de tràfic..recordo que un dia la ràdio van dir: " Retencions al Carrefour en direcció secció de congelats".
En segon lloc, perquè quan aconsegueixes arribar al lloc de destí, veus que hi ha 10.000 articles diferents del mateix, i al final ho acabes escollint a sorts.
Cal destacar que sempre hi ha el que va sol a comprar i utilitza el mòbil per trucar a la dona que quina marca havia de comprar; si volia els iogurts en paquets de 6 o de 12. Aquí és on t'adones que no ets el perfil indicat per comprar.
Hem de destacar algunes anècdotes que poden succeir durant la compra: per exemple, sempre passareu per un lloc on us ofereixin tastar algun producte..aquí, si ets hàbil, et pots disfressar per passar 10 vegades pel mateix lloc i que no et reconeguin per poder-te inflar a tasts, i de pas, ja dines. També és molt típic trobar-te el típic despistat que va sense rumb, o si no escoltar com diuen pels altaveus " Ding, ding, ding: Senyoreta Puri, passi per informació siusplau. Gràcies." ; que dius, un cop d'acord, però quan la Puri no apareix al final acabes per anar-hi tu perquè parin de xerrar pels altaveus.

Fase 3: Dins el centre, el moment de pagar

El moment de pagar és important perquè és on has de fer ús de la teva estratègia per situar-te en la cua on hi hagi menys gent: aquí hi ha diverses opcions: Si has comprat poques coses, segur que acabaràs anant a una cua on davant teu hi ha un carro que necessiten 3 quarts d'hora per treure els productes per passar-los per caixa i cobrar-los. Si ets però dels que has comprat mig super, prepara't per fer exercicis de braços i fer l'exercici de treure-posar-treure. No és un exercici sexual, perquè treure les coses del carro per posar-les un altra vegada és bastant absurd.
També pot passar el cas que hi hagi mitja població comprant i que només hi hagi 1 caixa oberta...llavors prepara't per fer cua fins a altes hores de la matinada.

I arriba el moment de pagar; com no, casi sempre es fa amb la Visa; però hi ha gent que li té tant apreci a la targeteta que fins i tot encara que hagin comprat només un paquet de xiclets paguen amb ella. Ja se sap..quan a una cosa se li agafa carinyo..


Fase 4. Fugida

I per fi s'ha acabat el dia al centre comercial, on la família nombrosa ha comprat de tot menys el que necessitava realment, però s'ho ha passat millor que a un parc d'atraccions. És el moment de carregar les bosses al cotxe..que directament de tantes que n'hi ha optes per un tràiler. Ara però, diuen que et porten la compra a casa..però la veritat és que jo necessito estressar-me i acabar amb les mans vermelles de carregar amb les 10.000 bosses.

En definitiva, que comprar com ja veieu és tot un ritual.. ja tinc ganes de tornar-hi!

Albert Sunyol