Persecució lingüística

L'aconteixement so valia. Hi havia un urbano que estaba perseguint un alemà amb accent inglès que havia robat un cuadro d'una galeria d'art que hi havia aprop de l'Iglesia. El guàrdia semblava de tot menys guàrdia: estava més gordu que un tonel, duia el traje tacat de mantequilla, i pilotava una vespino de l'any de la quica. Per la seva banda, el lladragot duia la cara mig destapada i una barbota que li arribava fins els sobacos.
La perssecució semblaba de dibujos animados, i el poli era tan burru que hasta va resbalar en un xarco que hi havia a la vora del desaigüe de la Plaça. Jo, encuriosida pels chillidus que se sentien, hasta vaig deixar el crucigrama del Pronto i em vaig assomar per la finestra per veure lo que passava.
La meva casa, en un terraplèn, tenia una situació immillorable, i des d'allí mai me'n perdia una: desde les huelgues dels estudiants i els de la Ugeté, fins a les verbenes d'istiu que no ens deixaven dormir, passant per la cabalgata de reixos, on sempre plovia algun que altre carmelu d'ucaliptus. Així que em vaig acostar a la baranda, i vaig veure l'escena un bon rato.
Als balcons del costat, com no podia ser d'altra manera, hi havia totes les marujes de l'escala, que, assentades en primera fila, semblaven unes forofes animant amb pañuelus al policia embotit perquè pillés el caco. Veient que allò es posava interessant, vaig entrar cap a dins, decidida a buscar el telèfen mòbil per explicar-li la història la Vicenteta, però no savia on t'era: vaig buscarlo per tots els cuartus com una boja, però sense sort. Al final, però se'm va encendre la làmpara i vaig enrecordar-me que me l'havia deixat als pantalons que estaven a la lavadora. Ai Marona!, vaig pensar. I al damunt, era el nou model de la casa Filis que m'havia costat 10.000 pessetes!
Tot i això, no vaig arribar a temps i quan vaig treure'l d'allà, aquell trasto ja no deia ni piu. Així que em vaig haver d'aconformar en gaudir jo sola d'aquell fet tan peculiar i escriure-ho a l'ordenador per a contarvoso als televidents. Espero que us hagi agradat la història. Firmat, Eulàlia.

P.D: Potser veieu que no he posat bé algun accent o alguna coma. En tot cas, m'ho poseu aqui avaix. Mercès.