Combatre l'altre canvi climàtic

Si proposessin algun dia canviar de nom a la ciutat de Reus, molts ho tindríem molt clar. Passaria a dir-se a alguna cosa semblant a "Comerç del Camp", el qual, al seu torn, pertanyeria a la comarca de l' "Alt botiguès" o el Baix botiguer", que vindrien a substituir a la nomenclatura de Baix Camp. I és que, bromes a banda, si una cosa té aquesta ciutat és el comerç.
¿Qui no ha sentit a dir, en boca d'amics o familiars, la famosa frase, convertida ja en tòpica, de "Reus, París i Londres", referent a les exportacions comercials d'aiguardent i fruits secs arreu d'Europa, que va convertir fa uns segles aquesta ciutat en una potència econòmica industrial i mercantil?
Amb un lligam tant fort amb el passat, no és gens estrany que la ciutat s'entesti a hores d'ara en dur a la solapa l'etiqueta comercial. Una etiqueta que afortunadament fa que en els temps que corren, molta gent, habiti aquí o no, opti per aquesta ciutat com a destí preferit de les seves compres, davant d'altres emplaçaments que addictes a les píndoles de capitalisme, han permès omplir el seu patrimoni de la humanitat amb excavadores i grues, entestats en consolidar un model de comerç de masses i de marca on l'individu s'erigeix com a perfecte símbol del consumisme desbocat.
En un temps on el canvi climàtic està a l'ordre del dia, cal prendre mesures per combatre'l. Us heu fixat mai en la qualitat de l'aire de Reus? És diferent. Està impregnat d'una substància especial, aquella que fa que quan passegem es respiri un ambient de fem ciutat. L'efervescència i la vitalitat formen part de totes les botigues que es troben entorn al tomb de Reus, els carrers del qual s'omplen de gom a gom i no hi cap ben bé ni una agulla.
I és que el comerç de Reus és una part viva del nostre paisatge, un entorn que configura hàbilment el nucli històric de la ciutat: començant pel Raval de Martí Folguera, passant per la Plaça del Mercadal, el Carrer de Sant Joan, la Plaça de Prim, el Carrer de Monterols i finalitzant pel Carrer de Llovera, sense oblidar altres emplaçaments iguals d'importants. A cada racó de la ciutat apareix un establiment, més gran o més petit, més antic o més modern, que ens convida amb un somriure a visitar alguns dels seus aparadors, els quals, radiants de felicitat i vestits de gal·la, conviden als visitants a què els vinguin a fer una visita.
Amb aquest aspecte, és impossible que els peus de qualsevol visitant no es desviïn de la seva trajectòria i atrets per la força de cada una d'aquestes botigues, fan que acabem entrant en un establiment o un altre. D'aquests, n'hi ha de molts tipus: podem sortir amb botes noves, podem optar per donar-li un caire diferent a la llar, podem regalar joies a la parella, i si tenim gana, matar el cuc en alguna pastisseria o prendre un bon tallat.
Però si n'hem de destacar un tipus, seria el de les botigues de roba; espais que s'omplen de gom a gom i on els emprovadors són, més que mai, els autèntics amfitrions: no tenen ni un segon de descans i durant tot el dia reben la visita d'homes i dones que s'emproven peces de roba de totes les mides, sempre sota la mirada atenta del mirall, que no para d'aconsellar-los gratuïtament.
Cada botiga del comerç ubicat al centre de la ciutat conserva una tradició històrica que combat els temps moderns. I seria un error molt gran deixar-se vèncer per aquest canvi climàtic. Senyors, ilustres, és moment, ara més que mai, de combatre-ho.
Cal prendre consciència del comerç tradicional i deixar d'optar per experiments que van en contra d'aquest canvi climàtic: si no es fa res ara, alguns experts ja han vaticinat les conseqüències: un poble sense paisatge, botigues sense botiguers, carrers sense vida i el que seria pitjor, acabar amb un model comercial que atrau tant a gent d'aquí, com els visitants ocasionals.