De professió, "periodista"

Les audiències, des de fa uns anys mostren com els programes de televisió de més audiència són els que o bé no hi surten periodistes o aquests són com uns titelles amb un text llegit davant del telepronter. Ara, el concepte de periodista el podríem definir com una persona, sense coneixements, que intervé o dirigeix un programa de màxima audiència amb continguts que tendeixen a l'espectacularitat i la morbositat.
El tot per l'audiència crec que deixa en entredit els criteris de noticiabilitat bàsics en aquest ofici : en primer lloc, per les pressions empresarials i institucionals, i d'altra banda, pel factor de finançament bàsic, com és el de la publicitat. La realitat, doncs, és que actualment les notícies es fan per ser publicades, i no pas es publica el que ha passat.
Davant la importància comercial que ha esdevingut el periodisme, on, com s'ha dit, tot està enfocat a la obtenció de més audiència, avui en dia si no has tingut un accident, no t'has fet nuvi d'un membre de la casa reial o no jugues a futbol, és impossible que surtis a l'informatiu de televisió o en el diari. És lògic que en aquest context, els polítics, ansiosos per ocupar espai mediàtic, es vulguin convertir en periodistes, i aprofiten qualsevol moment per vendre's bé, i de pas, atacar al rivals . En referència a això, el periodisme està excessivament impregnat de propaganda política, que posiciona a la gent en un cantó o en l'altre, ho radicalitza, i deixa de banda l'aspecte "objectiu": Una cosa és posicionar-se, i l'altra cosa és oferir una informació manipulada, sense deixar un marge per la reflexió ciutadana, que s'ha de sentir part de la opinió pública a la força per poder tenir veu en la societat.
Crec que tothom té dret a un racó d'informació, per mínim que afecti a un col·lectiu, i això no ha de quedar relegat només a les pàgines d'opinió dels diaris: s'ha d'incidir més en l'aspecte social, en els temes que preocupen a la gent. Això sí, la informació ha de tenir un mínim de contingut que interessi, com s'ha dit, almenys a una minoria: no pot ser que es convoqui una roda de premsa per absurditats. En aquest cas, és lògic que no sigui publicat. I si es convoquen, almenys que sigui en hores que no es solapi amb d'altres que poden tenir més importància.
Davant tot això, el futur del periodisme, davant la nova era tecnològica, adquireix un sentit més empresarial que mai, amb una reducció de costos, i que tendeix cap a la convergència tecnològica: per exemple, ser un periodista-locutor de ràdio és impossible concebre-ho en l'actualitat, perquè es vol tendir a que el periodista sàpiga de tot: vagi a cobrir la notícia, l'editi i la locuti. No discuteixo que s'hagin de tenir coneixements de tot, però es perd en especialització, on tothom és una peça sense cap particularitat en el sector: un periodista al servei de l'empresa.
I amb aquesta nova dimensió adquireix una important rellevància la comunicació externa, la Imatge Corporativa, que s'ha vist accentuada amb aquest nou panorama. Vendre's bé suposarà exercir bé aquest "periodisme" comercial que ens envolta.