Camins

Camins

El temps és el jutge implacable que ens determinarà quin rumb hem de prendre. Existeix la felicitat eterna? Existeix un sentiment que traspassa fronteres? El camí que prenem és l'adequat?
Tot plegat és un laberint, tot un entrellat de reflexions, sensacions i camins que hem de fer.
Em sento en el camí adequat que em porta sobre lloc segur i que sempre he dit que difícilment és pot tòrcer. Un camí que m'aporta o almenys crec, el que necessito i em fa sentir viu cada dia, malgrat les adversitats.
No obstant, fa poc que he descobert una drecera, alguna cosa que ha aparegut en aquest llarg viatge que vaig començar ja fa temps. Una drecera que em pot fer pensar en que el camí que estic seguint no em conduirà al meu destí. O potser és un obstacle. O potser només és un miratge en aquesta llarga travessia.

No tinguis por.

Necessito descobrir aquesta drecera. Sé que et trobes en el teu propi camí, com jo. Tots dos anem en rumbs diferents. Comprendré que no vulguis descobrir res més, que vulguis seguir endavant, però tindré l'esperança de que ens podem creuar algun dia enmig dels nostres camins, sense saber encara de quina manera, i en quines circumstàncies, amb moltes ganes de saber més de tu.

Obrem les portes del teu camí, almenys, una mica.