Saep Pepe, Ugia Eara

Un relat de: Eritrea68

Ser solidari
ara dóna molta fama.
Es fan sopars benèfics
per a gent que passa gana.

Per la falta d'aigua,
es gasten molt milions;
però enlloc de pous i aixetes,
es fan exposicions.

Un món on els cantants
guanyen molts i molts "calers",
i els artistes pinten i toquen
als metros i carrers.

Enviant ordinadors
allà on no tenen endolls,
regalant xancletes
als que tenen els peus molls.

Comentaris

  • Per desgràcia...[Ofensiu]
    onatge | 21-06-2009 | Valoració: 10

    Tens massa raó. S'asseuen davant d'un bon àpat per parlar dels que passen gana... Lloguen un palau i fan un gran fòrum per parlar dels sense sostre que el sistema els ha robat... Sàpunten a salvar el planeta però roben maten, assassinen, fabriquen i venen armes... Però van disfressats d'àngels de la guarda...

    Salut.
    onatge

  • Berenice | 20-06-2009

    m'ha agradat, aquest!!!!
    especialment lo de les exposicions i els ordinadors per allà on no ténen endolls.. de vegades és més el que s'aparenta que el que es fa realment, és ben trist...

  • Bona crítica[Ofensiu]
    rnbonet | 20-06-2009

    Sí, xicona! Una visió quasi perfecta del món d'aquells que 'ho fan tot pels altres' (així, ben clar, entre cometes!) I que després ens omplin els diaris amb notícies del la seua 'bona voluntat i sacrificis'.
    Salut i rebolica!
    PS. Vaig a llegir.te'n un altre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eritrea68

Eritrea68

17 Relats

23 Comentaris

11737 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig nàixer el dia equivocat a la ciutat equivocada. Però no me'n penedeixo, perquè tots els "errors" de la meva vida han fet que sigui com sóc ara. Així doncs, vaig arribar al món un 28 d'agost del 91 (uns dos mesos abans del previst) en la preciosa ciutat de Córdoba, amb els carrers plens de tarongers i somriures. Encara no sé ben bé per què escric; si escric per mi, pels altres, per gust o per vici; si escric per escriure o ho faig per no parlar; o per dir, entre noms, verbs, preposicions i d'altra fàuna sintàtitca, tot allò que callo.