Largo, ma prestissimo

Temps que passa entre carrers estrets,
temps que narra matins incerts.
Temps que plora llàgrimes de sabó,
temps que no sap si ha passat de debò.

Moments que es perden entre dolces promeses
que esperen amors, que volen riqueses.
Moments que riuen quan es fa de nit,
que fan olor a gespa, olor a romaní.

Dies que s'amaguen entre silencis tan lleus
que sembla que morin abans de dir adéu.
Cada segon és una blanca i bella perla,
amb la qual només cal saber què es pot fer-ne.

Minuts i hores, que volen a llocs llunyans
que mai es pregunten quan tornaran.
El temps passat, no és pas temps perdut
és només un record dels moments viscuts.