Si alguna vegada tinc un fill

Si alguna vegada tinc un fill, el primer consell que li donaré serà: "petit, no esperis res de ningú; d'aquesta manera, tot el què rebis et semblarà un regal". Si alguna vegada tingués un fill, voldria poder cedir-li un món on s'enorgulleixi de viure. Li deixaré reptes, somnis, quimeres (totes elles amb la possibilitat d'abandonar-les en el moment que li plagui; sempre que sigui per decisió pròpia; o si més no, que no sigui per culpa dels altres que les abandoni, sinó gràcies a ells). Si alguna vegada tingués al meu càrrec a una petita còpia de mi (o de qualsevol altra persona), voldria que no s'aixequés amb ganes de menjar-se el món, sinó d'alimentar-lo. Li diria que no consisteix en veure l'ampolla mig plena o mig buida, sinó en tenir raons per a omplir-la. Que no és que la vida sigui un camí, sinó que ets tu qui construïx el camí que vols recórrer. Que no es conformi, que lluiti pel que vol; perquè vida només hi ha una i hem nascut per a viure-la fins a la mort, no per a morir-la en vida. Que esculli la religió que vulgui, la ideologia política que li vingui de gust; però que tingui molt clar que és ell qui accepta la idea i no la idea la què li accepta a ell. I que si en algun moment, tot el que li dic no li sembla més que una ximpleria, tingui la total llibertat per a trencar la seva educació i desenvolupar-se una nova; perquè això és el què diferencia a les persones dels humans: la capacitat de trencar els seus propis esquemes i ressorgir com au fènix d'entre les cendres espargides. Si alguna vegada tinc un fill, el convidaré a viure la seva vida.