Escena 1 (Part I)

Un relat de: Eritrea68

Una decoració qualsevol, dóna igual, la que sigui; doncs sempre passa el mateix.

Ella està allà. A Ell, encara li falta una estona per arribar. Però Ella el pressent, sap que apareixerà d'un moment a un altre. I la meravella la idea, però també l'aterra. Potser allò que l'aterra no sigui Ell, sinó Ella mateixa. - Falta poc- pensa - però segur que arribarà tard.- Ella ho sap, Ell també. Ambdós ja s'han adonat que, sigui com sigui, sempre arriben en un moment inoportú per a l'altre. Ella i la resta (en moments com aquest, qualsevol es torna "la resta") veuen apropar-se una silueta. - És Ell - comenten. - No, no és ell -. Desmenteix Ella, que s'ha tornat capaç de trobar l'ombra d'Ell entre totes les altres ombres. Durant l'espera, Ella busca amb la mirada possibles amagatalls, possibles excuses per a sortir corrents d'allà si fos necessari (com passa amb tots els mals vicis, Ella s'ha convertit en una experta en sortir fugint, en escapar de sí mateixa quan alguna cosa dins d'Ella opina que li convé). Aquest, aquest quelcom forma tan part d'aquesta història que també mereix ésser nombrat en majúscules. Doncs això, aquest Quelcom que la fa fugir és el mateix que l'aterra; però no se'n pot desfer, doncs aquest està tan dins d'Ella que, per a lliurar-se'n, la protagonista d'aquesta història (només d'aquesta, doncs no ho és de la seva pròpia) hauria d'atrevir-se a tant, tant, tant... Es podria dir que aquest Quelcom es nodreix a sí mateix; aquest Quelcom, el pitjor dels paràsits, no vol sortir del seu estatge dins el cos d'Ella.

Ara sí, ja ha arribat Ell, ja està aquí. Ella el mira, es mira a sí mateixa i pensa: "Què faig aquí? Que fem els dos aquí?". Ella sap que no és a ella a qui Ell vol veure i tem que Ell sàpiga que Ella si que el vol veure. Veure'l, mirar-lo, reconèixer entre la multitud aquella fisonomia que té arrelada a la seva templa; aquella imatge que porta temps vivint entre els seus pensaments i que ha format un embull dintre del seu cap tan, però tan gran, que és veure'l i llençar fora la seva consciència per a deixar espai a tot el que la envaeix en aquell instant. I allà està Ella: amb la consciència de vacances i farcida de sensacions fins la última part de la seva pell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Eritrea68

Eritrea68

17 Relats

23 Comentaris

15317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig nàixer el dia equivocat a la ciutat equivocada. Però no me'n penedeixo, perquè tots els "errors" de la meva vida han fet que sigui com sóc ara. Així doncs, vaig arribar al món un 28 d'agost del 91 (uns dos mesos abans del previst) en la preciosa ciutat de Córdoba, amb els carrers plens de tarongers i somriures. Encara no sé ben bé per què escric; si escric per mi, pels altres, per gust o per vici; si escric per escriure o ho faig per no parlar; o per dir, entre noms, verbs, preposicions i d'altra fàuna sintàtitca, tot allò que callo.