Hores

Un relat de: Eritrea68

I passar-nos hores mirant el mar
preguntant-nos com ens veu ell a nosaltres.
I que ens envegin les onades
quan ens vegin passar per davant seu.
I que ens xiuxiuegi l'aire
una melodia feta amb petxines.
Que les aigües ens portin
les històries que ningú imagina.
I que cadascun dels granets de sorra
ens endinsin dins un món fet de poesia.
Que la marea ens hagi ensenyat
a volar quan acabem el dia.

Comentaris

  • en les pronfunditats del mar..[Ofensiu]
    Nyanga | 08-08-2009

    Que la marea ens hagi ensenyat
    a volar quan acabem el dia.
    ...
    i volar ben amunt i amunt i amuunt..es el que voldira jo ara mateix!
    gràcies pel comentari, com ja et vaig dir, m'encanta com escrius!

  • Ran de mar...[Ofensiu]
    onatge | 21-06-2009 | Valoració: 10

    Neixen les preguntes, les onades porten les respostes. A la platja petxines obertes que no veu tothom... Les hores van en barca i el temps reposa a la teva falda. Sense pressa tot és proximitat i horitzó.

    Salut.
    onatge

l´Autor

Foto de perfil de Eritrea68

Eritrea68

17 Relats

23 Comentaris

15422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig nàixer el dia equivocat a la ciutat equivocada. Però no me'n penedeixo, perquè tots els "errors" de la meva vida han fet que sigui com sóc ara. Així doncs, vaig arribar al món un 28 d'agost del 91 (uns dos mesos abans del previst) en la preciosa ciutat de Córdoba, amb els carrers plens de tarongers i somriures. Encara no sé ben bé per què escric; si escric per mi, pels altres, per gust o per vici; si escric per escriure o ho faig per no parlar; o per dir, entre noms, verbs, preposicions i d'altra fàuna sintàtitca, tot allò que callo.