Res (No vull dir)

i més encara quan s'escolta recitar el poeta que ha parit aquesta meravella còsmica feta poema. Eco i més eco quan s'escolta i les paraules s'atropellen entre lletres repetides i rimes internes i externes i un sense parar de crear imatges i trencalls i cruïlles...

Gràcies, magbruixot, d.

PS: quines paraules no apareixen en els poemes i són dignes de ser-hi?

Sí Bruixot, em trec el barret per semblant escrit ple de recursos lingüístics i semàntics de gran vàlua literària. Crec que el joc de sons, paraules de semblant naturalesa i en conjunt, per la originalitat de l'escrit, et mereixes aquesta nota. Així, també espero treure't l'espina d'un comentari meu que et vaig fer i et vaig puntuar molt baix pq el poema no tenia puntuació. Un tal Ambre em va fer recapacitar i em va dir que en Mario Benedetti tenia escrit un poema molt, molt llarg sense puntuació de cap mena. Doncs, he investigat, he trobat el poema: "el cumpleaños de Juan Angel" i mirant-me'l una mica per sobre he quedat esfereït perquè no entenc gaire cosa i perquè no se on fer les pauses, donat que no té puntuació.

Però bé, això son figues d'un altre paner. La qüestió és que el teu escrit és de llarg.... molt bo.

Quin llenguatge més barroc, quina expressió de mal geni, de decisió...

Està ben redactat i és entretingut, alhora que fa pensar.

Felicitats. Salut!

SONOR. Deixaré que reposi. No sé si agafar ticket per fer-hi una altra volta. ;)

...t'has 'oblidat' de dir que la millor de les perletes del repte de l'ambre era aquest poema. Sí, sí, la modèstia... el no fer-se automàrqueting i tota eixa mandanga que 'imposa' la nostra cultura. La occidental, vull dir.
Poema que, a més de seguir els quatre ritmes clàssics -to, intensitat, quantitat i timbre-, adobes amb altres de valors fonològics, lèxics i semàntics, que tomben de tos(i 'tos' ací no és 'rutija' sinó 'nuca').
Encantat d'haver-lo llegit, i de comentar-te'l ara. Encara que el present no aporte RES. No diga res, almenys de nou.
Salut i rebolica!

Sé que estic davant un mestre de les paraules. Però tot llegint-te m'he fet la següent pregunta: no va dir algú que era important fer arribar el missatge al receptor? Les paraules belles, ben triades i amb superba arquitectura. Però quan he acabat no m'han donat per més que per pensar que què coi havia estat llegint (o la solució a l'enigma està en el títol?). Potser tinc una mala nit. Et reconec, una altra vegada, un mestre de les paraules.

PS A mi també m'agrada jugar amb això dels enigmes, o sigui que mira quin enigma que jo te'n pugui dir res al respecte.

tres vegades seguides el teu poema en veu alta i, tinc que confessar, que l'efecte sonor és impactant. Segur que si el declamés algú amb una veu prou personal quedaria d'allò més bé.

Pel que fa al text… vaig a buscar un diccionari per que soc incapaç d'entendre tot el que dius (cosa que imagino era la teva intenció, posar a proba al lector i fer-lo pencar una mica més del que té per costum).