Cercador
Relat breu: Asfixia
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Aire. No hi ha aire. Fa una alenada i la fiblada de dolor és immensa. El cor li batega a les temples, al coll, a les oïdes. El seu cervell llença pulsacions lumíniques als seus ulls, el món és envaït per un xiulet agut. Intenta tornar a agafar aire, però el sacseig és terrible, li fa l'efecte que li petaran els pulmons, plens de no-res, sota les costelles que s'esquerden. Sap que agonitza. Els ulls semblen expandir-se contra les conques, buscant un espai inexistent. Torna a intentar una alenada amb la boca oberta, però només aconsegueix esbossar el gest d'un peix fora d'un aquari. La caixa toràcica li raspa la pell, el coll enrogit li crema. Ara els xiulets no surten del seu cap a l'exterior, sinó que els emet ell mateix en cada intent frustrat per respirar. Aire. No troba l'aire. Només dolor. Un dolor desconsolat, sec i inacabable. No hi ha aire. Aire
Comentaris
-
Uf![Ofensiu]Clar de lluna | 15-02-2008 | Valoració: 10
Quina angoixa! Per desgràcia la mort de molts és així i veure-ho és terrible!
Res, que tinc calfreds i tot!
Una abraçada! -
Dolor , asfixia...[Ofensiu]Vesna | 21-01-2008 | Valoració: 10
Sensacions que ens maten poc a poc a pesar dels esforços per sortir endavant però com he escrit avui al meu blog "la intensitat d'alguns moments pot esborrar de cop totes les ferides" així que crec que a la vida cal disfrutar d'aquests petits instants d'alegria i impregnar-se'n d'ells per a passar millor la tempesta.
-
cada mot[Ofensiu]perunforat | 04-01-2008
sense aire. Has aconseguit que a l'acabar de llegir aquest breu relat un es quedi sense aire. Dues lectures: una en silenci i una altra en veu alta que va disminuint el seu to a mida que les paraules absorveixen tot l'oxigen. I qui no ha tingut mai la necessitat de buscar una bossa de paper, com fan a les pel.lícules, per intentar respirar al seu interior i comptar dins a 10?
Total: no tens cap bossa de paper, recordes que això només passa a les pel.lícules americanes on fan més ús de les bosses d'aquest material. Per tant, la bossa del Carrefour no val, a veure si encara t'ofegaràs. I et resignes a continuar fins que el moment desaparegui. -
...[Ofensiu]gypsy | 18-12-2007 | Valoració: 10
aquesta sensació d'ofec dolorós abans de transmutar en el no res, quan l'oxigen ja no arriba al cervell i tot s'amanseix.
Una mica abans de morir, just així, com ho expliques i en fas estranya bellesa intemporal.
-
m´ha fet molta il·lusió què hagis tornat[Ofensiu]ANEROL | 29-10-2007 | Valoració: 10
una bona descripció prèvia d'una mort imminent
-
Acabar-lo:[Ofensiu]deòmises | 21-10-2007 | Valoració: 9
és l'única idea que he tingut en llegir el teu relat, la sensació de l'Innominat del teu text (potser Innominada). Asfíxia, apnea, ofec, absència d'oxigen, pèrdua de la vida lentament... Gran relat, certament.
Palíndrom en començar i acabar el relat? Per a tancar el cercle vital? Una abraçada, d.
Valoració mitja: 9.83
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
772720 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44