Cercador
Recordar
Un relat de: Jordi Droguet Xirau- Compartir:
El perenne ressò
de l'angoixat udol
esdevé volgut plor
de constant retorn.
Imatges furtives
esqueixades d'oblit
resten, fosques,
dins l'ull de l'esperit.
Comentaris
-
Breu...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 23-08-2007 | Valoració: 10
però amb els mots precisos perquè arribi ben endins, amb tota la força i el dolor que has sabut transmetre. Un bell poema.
Una abraçada -
Depent[Ofensiu]Frida/Núria | 31-05-2007 | Valoració: 10
A vegades l'udol deixa de ser perenne i en queda només el record, com el títol del teu poema. Aquesta és l'esperança al menys. M'ha encantat com ho expliques.
Salut -
...[Ofensiu]gypsy | 02-05-2007 | Valoració: 10
poema d'angoixa, de dolor soterrat que emergeix amb el vehicle dels mots. Condenses en pocs versos tot un sentiment complexe i difícil sovint, de transmetre.
M'agrada la netedat i precisió austera del teu bell poema.
Petons i Força!
gypsy
Valoració mitja: 10
