Recordar

Un relat de: Jordi Droguet Xirau

El perenne ressò

de l'angoixat udol

esdevé volgut plor

de constant retorn.


Imatges furtives

esqueixades d'oblit

resten, fosques,

dins l'ull de l'esperit.


Comentaris

  • Breu...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-08-2007 | Valoració: 10

    però amb els mots precisos perquè arribi ben endins, amb tota la força i el dolor que has sabut transmetre. Un bell poema.
    Una abraçada

  • Depent[Ofensiu]
    Frida/Núria | 31-05-2007 | Valoració: 10

    A vegades l'udol deixa de ser perenne i en queda només el record, com el títol del teu poema. Aquesta és l'esperança al menys. M'ha encantat com ho expliques.
    Salut

  • gypsy | 02-05-2007 | Valoració: 10

    poema d'angoixa, de dolor soterrat que emergeix amb el vehicle dels mots. Condenses en pocs versos tot un sentiment complexe i difícil sovint, de transmetre.
    M'agrada la netedat i precisió austera del teu bell poema.

    Petons i Força!

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: