LA MENTIDA

Un relat de: Jordi Droguet Xirau



LA MENTIDA


Defuig la claror i, defallida,

es capbussa

en la frescor de les aigües,

braçada amunt, braçada avall,

tot cercant

l'encanteri més adient.


Eternament encapçada

s'esmuny, vergonyosa,

de les mans indignes

que l'han captivat.


Somriu, seductora,

conscient de la seva veritat:

l'anomenen mentida.









Comentaris

  • que ben trobat aquest parràgraf![Ofensiu]
    Nina Abril | 05-05-2007



    "Somriu, seductora,

    conscient de la seva veritat:

    l'anomenen mentida".



    L'he apuntat a la meva llibreta de "frases populars", amb el teu nom, és clar.


    Un petó.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: