SOMIAR

Ceptre fulgent de somiat retorn,

ets sempre present damunt nostre

i. enmig de la boira dels jorns,

revifat per la llum dels astres.


Àligues despietades

t'ensutgen i t'empresonen

i. pels tirans guiades,

amb cobdícia t'acaronen.


Feixucs malsons d'enyor

guareixen l'abaltiment

pesarós del plor.


Amb tremp i sens inflor,

s'espera el moment

en què rebràs nostre llor.