EL TEMPS

Un relat de: Jordi Droguet Xirau

El balancí és gronxat,

sí, encara, amb empenta

malmesa d'oblit

però tossuda i ferma.


Voldria aturar-se,

somort i consirós,

per guaitar-ho tot

i, embadalit,

poder fruïr-ne.


Tanmateix, ses cames

balancejen, resignades,

en llur propi arqueig.


Comentaris

  • em sento talment com si estigués en aquest balancí...[Ofensiu]
    ixnuir | 06-02-2008 | Valoració: 10

    ...des de fa molt temps.
    i m'agradaria que parés encara que fos per girar-me, veure qui el gronxa i seguir, si el destí així ho vol, deixant-m'hi gronxar...

    un poema realment bellíssim

    ixnuir

  • Bressol[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-04-2007 | Valoració: 10

    M'ha encisat la imatge... i m'he quedat bressolant-me en la cadència de les teves paraules i en l'harmonia que desprèn aquest poema!

    T'envio una abraçada ferma, confiant en què serà ben rebuda,
    Unaquimera