ADONAR-SE

Un relat de: Jordi Droguet Xirau

El somriure trencat

de l'infant infeliç

colpeja, a poc a poc,

llur rostre menut

d'ulls esglaiats:

el Seny és dins seu,

neguitós, no ha esperat

la serenor sàvia del temps.


Comentaris

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Teresa | 24-05-2007 | Valoració: 8

    és trist que un infant hagi de patir més aviat del que toca, quan és tant bonica l'infantesa i tant curta...... felicitats pel poema

    una abraçada

    Teresa

  • veig que ets " nova de trinca", o "nou", perdona![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 24-05-2007 | Valoració: 10

    felicitats per incorporar-te a aquesta wep extraordinària de Relats...

    una joia, tenir-te entre nosaltres!

    l'infant s'espanta, no ha madurat prou..., i l'adult, que a vegades es pensa que sí, que ha madurat MOLT, es comporta com un nin crescut de cop, sens criteri ni sentit del ridícul...

    En fi, perdona, igual estic desafinant.

    Una abraçada de benvinguda i un petó d'agraïment per haver-me comentat amb tanta generositat i afecte!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: