LA BUIDOR

Un relat de: Jordi Droguet Xirau

L'absenta mirada

surt a desgrat

d'un defici mai volgut;

jeu, arraulida,

sobre la terra eixorca.


Rera el llindar dels ulls

tot és escadusser,

com el cor de qui no sent.


La foscor esdevé claror furtiva

d'un neguit mai espolsat

que, fugaçment, se'n va

per a tornar a endinsar-se.


Amb asèpsia irrefutable

d'embolcall constant,

roman a l' aguait,

la buidor.

Comentaris

  • Fantástica la manera[Ofensiu]
    RATUIX | 10-07-2007 | Valoració: 9

    com observes la buidor.
    Un llenguatge molt trobat.
    Felicitats.

  • Bon poema![Ofensiu]
    angie | 02-05-2007

    Crec que és el primer que et llegeixo...i no serà pas l'últim!
    La darrera estrofa m'ha semblat tot un poema per ella sola.
    L'enhorabona!

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: