Punts de vista

Un relat de: Jota de trèvols
Cada dimarts al matí, quan baixava per les escales mecàniques del metro, encara mig adormilat, se'l trobava, allà al lloc de sempre.

En certa manera, a en Jordi li alegrava el dia aquella espéndida mostra de positivisme, aquella repartició de bon humor al bell mig de l'intercanviador, apte per aquell que volgués alegrar-se el matí, aquell saber riure d'un mateix, de les seves pròpies desgràcies, dels problemes del dia a dia, tot burlan't-se a la cara.

A en Jordi, aquell venedor de loteria l'encisava, regalant costantment petites mostres d'ingeni, rient-se fins i tot de la seva deficiència.

Quan el sentia, no podia parar de pensar en la poca importància dels seus problemes enfront el gran obstacle que suposava veure cada dia el món fosc. I tot i això el sobtava, mostrant-li dues maneres ben diferents d'enfrontar-se a la realitat.

Es va dirigir cap a ell, somrient ben segur de que ja li havia tocat la grossa.

Comentaris

  • Repte de la Lluna[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 18-06-2012

    He escrit un text pel repte de la Lluna, però no trobo l'enllaç!!!!

  • Com dic al resum,[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 15-06-2012

    és una persona real, un venedor de la ONCE que treballa a l'intercanviador de Sants estació. Digne de veure.

  • Cal trobar-nos persones així...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 15-06-2012

    ...són admirables.
    Si em permets, Jota, he vist que uses el mot 'adoRmilat' i crec que és 'endormiscat' o 'adormit' i riure's d'un mateix li faltava la essa amb apòstrof.
    El relat, d'altra banda, reitero: per recordar-nos que el món és com el 'veiem'.

    I t'espero al minirepte amb la lluna sota el braç!

    Mena de les 23:21

  • Futur catalanoparlant, espero[Ofensiu]
    Jota de trèvols | 15-06-2012

    La cosa es que la meva feina "m'obliga" (obviàment no m'ho prenc com tal) a parlar i escriure en català, d'aquí que practiqui bastant. Gràcies pels ànims i les correccions =)

  • M'agraden aquests microrelats[Ofensiu]
    iong txon | 15-06-2012 | Valoració: 10

    que són com un flaix, que atura la imatge i descriu els pensaments o els sentiments del protagonista en un sol instant. I a més amb moralina o missatge, com ha de ser. Positiu i optimista en aquest cas. Et felicito.
    Seria "endormiscat" o simplement "adormit", un detall. Comprensible si dius que ets de parla castellana. Si és així cal dir que escrius en català amb un nivell molt bo. T'animo a seguir brindant-nos els teus petits experiments literaris. I benvingut al web!
    Salut,
    q

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jota de trèvols

Jota de trèvols

22 Relats

58 Comentaris

6473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“El destí ens reparteix les cartes, nosaltres decidim com jugar-les”

Bon dia/tarda/nit/matinada!!!

El meu nom és Jose, així, sense accentuar, que si no sona com a senyor gran i encara estic en edat de merèixer. Aficionat de mi a qualsevol tipus de joc de cartes, vaig decidir agafar com a pseudònim el nom de la meva carta preferida, la jota de trèvols (el Jose de la sort, que en tinc sempre molta).

Crescut als carrers de Cornellà de Llobregat, entre fets i amagar, pilotes i corre cuita, intento fugir del estereotip de cornellanenc, tot i que en conec de molts, que val la pena conèixer, i mai no renegaré d'aquella ciutat, que té moltes coses bones. Castellanoparlant de mena, però amb un gran carinyo envers el català, que intento millorar

M'agrada dibuixar, m'agrada escriure, m'agrada ballar, m'agrada anar de concerts, m'agrada fer l'idiota i intentar no semblar-ho (no sempre ho aconsegueixo...) i m’agrada encomanar bon humor allà on passo.

Enamorat de Barcelona, dels seus carrers, edificis envellits amb dignitat, com aquells avis que t’expliquen batalletes emocionants, amb les seves parets que amaguen històries i història, sentides amb només tocar.
Això no vol dir que no m’agradi fer-li el salt sempre que puc, pobre ciutat meva. Adoro viatjar i embolcallar-me en les cultures i costums d’altres bandes del món amb el ritme caribeny, la pau i meditació budista, l’art europeu... i molts altres ingredients que s’afegeixen al batut emocional que arriba fins a la felicita del senyoret Jota, dibuixant un somriure logotip que acostuma a ser la meva senya de presentació.

Addicte al art, no sóc un gran expert en res, però l'adoro tot, una mica com deia Forrest Gump en aquella preciosa frase de “No sé gaire de gairebé res, però sé què és l’amor”. No hi ha res millor per descansar i coneixem millor que agafar un reproductor de música, una llibreta i un llapis i deixar-me emportar, ja sigui dibuixar (còmic o al natural) escriure (relats curts, sempre).

Em dedico a ser mestre, sempre que em deixin. Adoro la meva professió, i tot i que de ben petit sempre havia volgut ser dibuixant, crec que no podria treballar d’una altra cosa que no fos aixecar-me cada dia, posar-me la disfressa de pallasso i treure somriures als meus nens mentre els intento ensenyar a ser persones. És difícil trobar el punt entre ser així i mantenir l’status quo a la classe (més tenint en compte que no em crec una figura superior als alumnes, si no que aprenem tots plegats sempre), però és possible.
Partidari acèrrim de fer que vegin una realitat que moltes vegades se’ls amaga a l’escola, mitjançant pel•lícules, documentals, notícies, donant exemple, amb metàfores, fent el babau amb qualsevol cosa que tingui al meu abast...
El resultat sempre es increïble, els nens sempre tenen quelcom que perdem amb l’edat, i que seria magnífic que tots conservéssim.

Si has llegit això (devies avorrir-te massa) et mereixes una bona cançó (aniré canviant-la sempre que m’enrecordi, així, rollo cliffhanger, per a que em visiteu de tant en tant.

Quina cançó millor que aquesta cantada pel gran Sting per descriure'm?

Sting - Shape of my heart,


"He deals the cards as a meditation
And those he plays never suspect
He doesn't play for the money he wins
He doesn't play for the respect
He deals the cards to find the answer
The sacred geometry of chance
The hidden law of probable outcome
The numbers lead a dance"



(Qualsevol dubte o suggeriment, salme85@hotmail.com)


Gràcies per llegir-me, i recordeu, la sort és benvolguda, però mai necessària, tu treballes la teva pròpia sort. =)