Projecte musical

Un relat de: Marc Freixas

Imagineu-vos un arbre,
unes guitarres acústiques,
uns guitarristes,
una gespa,
un piano perdut en un altre somni,
un pianista que va quedar dins meu,...

I ara, llegiu aquest projecte :

PROJECTE MUSICAL

Darrera de l'arbre hi ha guitarres acústiques,
posades per ordre de so una al costat de l'altra,
i n'hi veig tres de dotze cordes, la resta són de sis...

i els guitarristes dormen plàcidament damunt la gespa,
davant de l'arbre.

Tots ells tenen un projecte entre mans :

despertar-se conjuntament,
agafar les guitarres acústiques,
posar-se a tocar la música que flueix del cor,
i expressar lliurement els sentiments que porten dins.

Travessar les barreres del so sense etiquetes,
evocar melodies i somnis al pas del temps,
imaginar la tendresa de les notes al vent,
i fer possible que tot el projecte perduri per sempre.

Vaig perdre un piano en el somni anterior,
però el pianista va quedar dins meu,
i ara el faré sortir per afegir més dolçor a la música,
i aconseguiré que el meu somni torni a ser perfecte.

Faré possible que tot el projecte perduri per sempre.

Tornaré a trobar el piano,
el posaré al costat de les guitarres acústiques,
tancaré els ulls,
observaré l'arbre, la gespa,
i tot tornarà a ser com abans...

i serà el projecte musical més preciós que mai ningú pugui somiar.

Has de saber que de piano només n'hi ha un,
però has d'entendre que mai sabràs quantes guitarres acústiques hi ha,
perquè sinó ja no tindria sentit continuar el projecte.

Somia amb mi, siusplau!!

Comentaris

  • Un gran projecte musical...[Ofensiu]
    lorien | 20-05-2005

    hola Marc, m'ha agradat moltíssim aquest projecte musical, ja m'imaginava jo allà al bosc amb totes les guitarres,...

    Per cert m'ha agradat molt que em comentessis aquell relat sobre els Lorien, costa molt de trobar gent que els conegui i els hi agradi,...

    Jo he tingut la gran oportunitat de conèixer personalment al cantant, i de fet aquest relat és un mail que li vaig enviar a ell, ja que des de fa temps aquesta música m'acompanya...

    Fa poc ha sortit a la venda el segon disc, ja era hora..., en fi, em podria passar hores parlant d'un grup tant bo com aquest,
    a per cert jo també et faré una recomanació, els methusalem, van fer una minigira per Girona, pràcticament, tot i que un dia van tocar a la província de bcn, amb lorien durant un cap de setmana.

    Bé fins aviat, només em queda dir que m'agraden molt els teus relats, són molt bons i fets amb il·lusió.

    Un petó i una abraçada ben forta!!!!!!!!!!!!!

    Elena

  • NO VALOREM NO VOTEM[Ofensiu]

    COMENTEN

    Marc quan vulguis et portem el piano



    ENS APUNTEM A LA TEVA MELODIA

    és molt bona

  • Tens un estil definit[Ofensiu]
    OhCapità | 10-05-2005 | Valoració: 9

    Escrius amb harmonia, mmm, poesia musical o música poètica, tant és.
    M'ha captivat l'estrofa:

    "Travessar les barreres del so sense etiquetes,
    evocar melodies i somnis al pas del temps,
    imaginar la tendresa de les notes al vent,
    i fer possible que tot el projecte perduri per sempre."

    Interpreto una superació, un anar sempre endavant amb un objectiu clar, un projecte de per vida. Esperança lúcida, mmm, brutal.

  • De tot el poema[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 05-05-2005 | Valoració: 9

    em quedo amb un vers
    "Vaig perdre un piano en el somni anterior"
    que em sembla una imatge molt potent i suggeridora. Tant sols per aixó ja valía pena llegirse'l, però es que hi ha molt més.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.