Cercador
Plou sobre el mar salat
Un relat de: jacobè- Compartir:
Avui de cop se m'ha fet fosc,
després de dies amb la il·lusió
de poder tocar l'horitzó.
Només el volia olorar
per provar si era salat com la resta del mar.
Però no hi he pogut arribar.
La barca ha bolcat.
He tragat aigua amb gust amarg.
I ara deixo de recordar
perquè en aquets moments el meu cor només vol plorar
i no el vull desesperar.
Per una setmana deixaré de somiar.
Em castigaré amb la realitat.
Però sempre mirant el mar
Comentaris
-
T'ha tocat la sort (11/16)[Ofensiu]EmmaThessaM | 31-12-2005
Els somnis que se'ns trenquen als dits. Les esperances que no es compleixen. Els miratges que se'ns desfan a les mans abans de poder-los fer realitat.
No es pot viure de somnis. Veure la realitat no és un càstig, és simplement la realitat, pura i dura.
Però sense somnis no es pot viure. No deixis mai de mirar l'horitzó.
EmmaThessaM
-
L'horitzó...[Ofensiu]brideshead | 23-12-2005
que sembla que el tenim allà, a tocar, i mai no hi acabem d'arribar. De vegades, la barca es tomba a mig camí, i ens toca nedar en aigues salades. Però només cal seguir nedant i nedant, fins apropar-nos cada cop més al desitjat horitzó.
Una altra bona mostra de la teva bona poesia, Cançó. M'han encantat els paralel·lismes que fas. Un d'aquests dies vaig veure per aquí un comentari que venia a dir "tenim tot el dret a caure, i també l'obligació de tornar-nos a aixecar". Aquesta idea és la que m'ha vingut al cap en llegir el teu poema.
Una abraçada, Cançó. Em va encantar conèixer-te a la trobada. Espero que en poguem tornar a veure en la propera!
Que tinguis molt bon Nadal... i un futur ple d'horitzons! -
ooooohhh[Ofensiu]Ainoa | 22-12-2005
Ara feia molt que estava lluny de relats, i apa, que m'he perdut moltes coses boniques, com el teu poema, que n'és de trist i en canvi és preciós. M'el rellegiré una i dues mil vegades. De mokment vaig a seguir posant-me al dia de tots els vostres relats.
Un fort peto guapissima!!!
Ainoa -
l'horitzó![Ofensiu]llu6na6 | 16-10-2005 | Valoració: 10
això és la viuda, els somnis. Allò que ens impulsa a anar lluny sense mai acabara d'arribar, CANÇÓ
El teu sobrenom és tan bonic! També la cançó du batecs i ànsies i s'espargeix infinit enllà com si es perdés, però no, no es perd, retornarà a tu.
I l'horitzó, com en un miracle, es materialitzarà en allò que tan estimes. Segur, segur CANÇÓ!
Tu segeuix sent una cançó i aviat sentiràs "l'eco"que et respon des de l'altre banda del teu jo més profund.
Una abraçada! -
llàgrimes i mar[Ofensiu]quetzcoatl | 15-10-2005
Sembla un poema de desencís, potser una metàfora per alguna cosa que esperaves i s'ha vist estruncada. Malgrat tot, el darrer "però sempre mirant el mar", ens deixa entendre que no et rendeixes. Hi ha un bri d'esperança, i farà renéixer les ganes de seguir endavant.
Quan hi arribis, no t'oblidis de dir-nos quina olor fa l'horitzó.
petons,
m -
sempre mirant al mar[Ofensiu]Becari | 09-09-2005
es un poema molt bonic.... tot i que la relaitat ens castigui...
