PLANTAT

Plantat en mig del desert estic,
cada gra de sorra es un camí,
que no saps quin escollir
ni quin d'ells es el teu enemic.
Destrossat pel Sol que crema,
el teu cor plora i per fora riu,
el cos no segueix cap esquema,
paraules sense sentit escriu.
La poesia sentiment expressa,
sense poder dir res del que sent,
la societat no oblida de pressa,
l'odi molt ràpidament s'encén.
No sé si sóc l'home més boig,
no veig la vida com els demés,
ser humà no em fa cap goig,
veient com a matar s'ha après.
El pes d'un món que no pesa,
l'escòria del que no serveix,
dintre teu neix la tristesa,
el temps passa i t'envelleix.
L'extravagància d'uns homes,
la vida de teatre han muntat,
destrossem les seves obres,
que neixi per fi la veritat.
El diner es massa poderós,
en ell s'amaga la crueltat,
de la gent que pel dolç poder,
al pare i el germà han matat.