Petit clam

Un relat de: srta_squitx
Avui ploro per tantes persones innocents i anònimes, que no conec ni coneixeré mai, que són o potser ja ens han deixat, de les que no tinc record de cap mínim instant compartit, de les que en desconec el nom i l`edat. Vells, joves o nens, dóna igual, el plor se’l mereixen tots i cadascun d`ells. Tot vell va començar sent un nadó i gràcies al viure ha arribat a ser vell; tots som nens, tots som joves o vells, tothom, sense distinció. Però, ¿incloem també als perpetradors que un bon dia també van ser uns nens, que van passar a ser joves i alguns d`ells, els que més es camuflen, també arriben a vells...?
¿Qui ho decideix al cap i a la fi? ¿Qui decideix la tria dels afortunats?
Segons el bàndol que tingui més llibertat per prendre aquesta decisió poden salvar-se uns i perdre molts altres, donat que el vèncer tothom, malauradament, no crec que sigui compatible amb les regles del joc...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

42 Relats

42 Comentaris

13988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.