Cercador
Però jo somio amb el camí d'una estelada per guanyar
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Aquelles mans que volien desfer el tacte fi del teu esguard.
El somni de continuar enfilant el camí de la llibertat,
cap a les agulles perfectes del cim que es presenta com un tot,
on hom hi mira de puntetes cap al finestral de la veritable situació de l'existir,
i del pensar...
i del raonament que se'n resulta d'aquelles mans.
El tacte fi del teu esguard em té mig desfet al món de les agulles,
que se'm claven a la pell plena de sorra de muntanya.
I remuga la terra preocupada,
i gemega de dolor el pobre tacte.
Però jo somio amb el camí d'una estelada per guanyar.
Comentaris
-
Continua somniant, poder un dia et podràs despertar.[Ofensiu]Angelina Vilella Ros | 19-12-2004 | Valoració: 10
La natura de tan en tan desgrana esperits com el teu, sort d´això. Endavant.
orchid -
Llibertat[Ofensiu]Thalassa | 19-11-2004
Digueu-me: Podeu veure
a la primera llum de l'alba
allò que hem hissat amb orgull
a l'hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada
surarà triomfant
sobre la terra dels lliures
i la pàtria dels valents.
Martí Marcó -
Per en Marc[Ofensiu]Manuel de Lino | 11-11-2004
Bandera coronada pr l'estel blavos,
amb quatre barres que representen
el nostre cor neguitos.
De xipresoso envoltada ens dones fe,
als meus peus reliquia consagrada
plorant jo et clavare.
Callats i muts, als teus peus,
els Deus se han agenollat;
tu els has donat l'exemple
d'amor i lleialtad.
No et sentiras mai mes sola,
els teus fills son al teu costat,
bellugat dolça senyera, i donans la llibertat.
M. de L.
Mahamar-el-sid Youfar.
Agost 2004.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875427 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.