Cercador
PER CARITAT
Un relat de: Guiomar- Compartir:
El veus assegut a la cadira i recordes, amb nostàlgia però sense pena, com era. Ha estat un home trist, solitari i malhumorat. És molt presumptuós, sempre s'ha cregut un savi. Ara, la malaltia li impedeix moure's, ni tan sols pot passar els fulls d'un llibre. Necessita ajuda per menjar, per vestir-se i per desplaçar-se. Malgrat tot, al final de la seva vida té algú al costat que no el jutja, que sempre calla, que obeeix les seves ordres sense queixes. Se sent autosuficient com sempre, parla i la seva cadira de rodes camina, li passa els fulls del llibre i li acosta la cullera i el got. Pot continuar trist, solitari i malhumorat.
Però, de vegades, el món se li ensorra davant els ulls i és incapaç de veure una sortida, només la solitud de la malaltia. Les llàgrimes cauen sense cap esforç. Li mullen la cara i serveixen per alleugerir-li el nus de l'ànima. Hi ha dies que cauen plàcidament, l'ajuden a respirar i a netejar els mals pensaments. Però gairebé sempre ho fan amb ràbia; perquè em passa això? Perquè a mi? Insolència humana, enfadat amb el món.
Ell ja no està disponible per tothom, ja no és una bona companyia. Tampoc és aquell pare a qui sempre l'hi anaves a plorar, tot i que no t'escoltava. S'ha fet gran i et necessita. Vius al seu costat, no sense una certa recança i amb molt cansament. Penses en aquella llibreta on havies d'apuntar tot el que no faries com ell, però no l'has consultat mai. En un futur no gaire llunyà ja no hi serà. També saps que s'acosta aquell dia en què segurament estaràs en la mateixa situació.
No volia menjar, cada dia t'ho deia, cada dia t'ho demanava. Intentes que mengi alguna cosa. Algú havia d'omplir aquell got.
Comentaris
-
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 25-06-2018
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick/pseudònim relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ....................................... -
Abnegació[Ofensiu]kefas | 28-05-2018
El cansat desencís que provoca el nul reconeixement de la negació d’un mateix, per amor, algunes vegades, i per imperatiu de les pautes socials, la majoria, pot arribar a desenllaços com aquest, entre la venjança i el tant se’m enfotisme .Ben explicat
-
HUMANITAT[Ofensiu]berguedana | 24-05-2018
Un relat amb molta humanitat. Gràcies!!
-
Mokt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 22-05-2018 | Valoració: 10
Tots hem fet aixo per altres o pitser ho fem i potse algun dia ens passara a nosaltres
-
la vida[Ofensiu]Guiomar | 21-05-2018
Moltes gràcies!
-
comentaris[Ofensiu]Noia Targarina | 21-05-2018 | Valoració: 8
Es un relats molt maco, molt tendra i molt real com la vida mateixa.
Alguna vegada a nosaltres per les circunstàncies ens passa!
Continua escribint val la pena llegir els teus relats molt reals i molt bent escrits. -
Gràcies[Ofensiu]Guiomar | 21-05-2018
Els vostres comentaris sempre esperonen a seguir endavant!
-
Algú ho havia de fer[Ofensiu]E. VILADOMS | 21-05-2018
Algú havia d'omplir aquell got, algú havia d'empènyer la cadira... i has estat tu.
Se'ns han acabat les Virtuts, Guiomar! Però ens continuarem llegint per altres espais de la virtualitat.
-
Realitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10
Un relat ple de tendresa, realisme i bona lletra. Has dibuixat una situació cada dia més habitual a la que ens hi haurem d'acostumar. Sort de la gent que ajuda tant i a la que tant hem d'agrair. Una forta abraçada.
Aleix
.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
43 Relats
242 Comentaris
35082 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92