PER CARITAT

Un relat de: Guiomar

El veus assegut a la cadira i recordes, amb nostàlgia però sense pena, com era. Ha estat un home trist, solitari i malhumorat. És molt presumptuós, sempre s'ha cregut un savi. Ara, la malaltia li impedeix moure's, ni tan sols pot passar els fulls d'un llibre. Necessita ajuda per menjar, per vestir-se i per desplaçar-se. Malgrat tot, al final de la seva vida té algú al costat que no el jutja, que sempre calla, que obeeix les seves ordres sense queixes. Se sent autosuficient com sempre, parla i la seva cadira de rodes camina, li passa els fulls del llibre i li acosta la cullera i el got. Pot continuar trist, solitari i malhumorat.
Però, de vegades, el món se li ensorra davant els ulls i és incapaç de veure una sortida, només la solitud de la malaltia. Les llàgrimes cauen sense cap esforç. Li mullen la cara i serveixen per alleugerir-li el nus de l'ànima. Hi ha dies que cauen plàcidament, l'ajuden a respirar i a netejar els mals pensaments. Però gairebé sempre ho fan amb ràbia; perquè em passa això? Perquè a mi? Insolència humana, enfadat amb el món.
Ell ja no està disponible per tothom, ja no és una bona companyia. Tampoc és aquell pare a qui sempre l'hi anaves a plorar, tot i que no t'escoltava. S'ha fet gran i et necessita. Vius al seu costat, no sense una certa recança i amb molt cansament. Penses en aquella llibreta on havies d'apuntar tot el que no faries com ell, però no l'has consultat mai. En un futur no gaire llunyà ja no hi serà. També saps que s'acosta aquell dia en què segurament estaràs en la mateixa situació.
No volia menjar, cada dia t'ho deia, cada dia t'ho demanava. Intentes que mengi alguna cosa. Algú havia d'omplir aquell got.

Comentaris

  • Abnegació[Ofensiu]
    kefas | 28-05-2018

    El cansat desencís que provoca el nul reconeixement de la negació d’un mateix, per amor, algunes vegades, i per imperatiu de les pautes socials, la majoria, pot arribar a desenllaços com aquest, entre la venjança i el tant se’m enfotisme .Ben explicat

  • HUMANITAT[Ofensiu]
    berguedana | 24-05-2018

    Un relat amb molta humanitat. Gràcies!!

  • Mokt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Tots hem fet aixo per altres o pitser ho fem i potse algun dia ens passara a nosaltres

  • la vida[Ofensiu]
    Guiomar | 21-05-2018

    Moltes gràcies!

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 21-05-2018 | Valoració: 8

    Es un relats molt maco, molt tendra i molt real com la vida mateixa.

    Alguna vegada a nosaltres per les circunstàncies ens passa!

    Continua escribint val la pena llegir els teus relats molt reals i molt bent escrits.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 21-05-2018

    Els vostres comentaris sempre esperonen a seguir endavant!

  • Algú ho havia de fer[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-05-2018

    Algú havia d'omplir aquell got, algú havia d'empènyer la cadira... i has estat tu.
    Se'ns han acabat les Virtuts, Guiomar! Però ens continuarem llegint per altres espais de la virtualitat.

  • Realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    Un relat ple de tendresa, realisme i bona lletra. Has dibuixat una situació cada dia més habitual a la que ens hi haurem d'acostumar. Sort de la gent que ajuda tant i a la que tant hem d'agrair. Una forta abraçada.

    Aleix
    .

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

28 Relats

183 Comentaris

13543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!